Ho va avançar aquest periòdic en la seua edició del dissabte 14 de maig després de confirmar que Ximo Puig l’havia triat per a la Conselleria de Política Territorial, una de les de major pes dins del govern autonòmic. Ha anat escalant des d’un lloc de regidora en l’oposició, passant al govern municipal on va ser tinent alcalde i regidora d’Urbanisme, directora general d’Habitatge, diputada comarcal, secretària autonòmica d’Economia i, ara, consellera. La primera entrevista que ha concedit a un periòdic ha estat al Periòdic d’Ontinyent, on repassa al costat del seu director, Santiago Sanchis, les claus polítiques a les quals ha de fer front ara.
- L’ha felicitat l’Ajuntament d’Ontinyent pel seu nomenament com a consellera?
“Vaig rebre, en els primers moments, felicitacions dels exalcaldes Rafa Portero, Lina Insa i Manuel Reguart, a més de molts altres veïns. Crec que era lògic després que per primera vegada en la història una persona d’Ontinyent fos nomenada membre del Consell. De l’Ajuntament vaig rebre una salutació protocol·lària i un missatge personal de l’alcalde aquest dimecres [18 de maig]”.
- Però no hi ha hagut una comunicació de felicitació pública que haja transcendit, això molesta, fa mal?
“Ni fa mal ni molesta. Les actituds de cadascun són personals. Jo sé el que haguera fet. Crec que, en tot cas, denota una falta de respecte a la ciutadania i a les institucions davant un fet rellevant com aquest”.
- Hi haurà visita oficial de la consellera de Política Territorial a la seua ciutat en aquest any que queda de legislatura?
“Les visites poden ser per dos motius. A iniciativa pròpia, perquè existeix un motiu concret, o perquè se’m convida per part de l’Ajuntament. Per part d’associacions i altres institucions ja se m’ha convidat a algun acte”.
- Com es va forjar el seu nomenament?
“A mi em va pillar a Munic, en la fira d’empreses d’energies renovables. En tornar, després de baixar de l’avió, vaig ser convocada pel president de la Generalitat. Em va comunicar que s’obria una nova etapa, un nou cicle en el qual es necessitava un impuls per a tots els projectes i que comptava amb mi perquè reconeixia el meu treball”.
- Com valora el seu pas per la Conselleria d’Economia i la seua relació amb el conseller Rafa Climent?
“Ha estat una gran experiència. I la nostra relació ha estat excel·lent. Ha existit enteniment en tot moment malgrat venir de partits diferents dins del govern. Ara vinc a una Conselleria en la qual ja vaig estar com a directora general d’Habitatge, on conec a l’equip i això sempre és un avantatge”.
- És normal que el ciutadà d’Ontinyent es pregunte en què li beneficiarà a la ciutat el nomenament d’una ontinyentina com a nova consellera.
“Soc una apassionada d’Ontinyent. He crescut políticament en la política municipal que és on estan els problemes reals, on poses cara, on veus que darrere d’aquests problemes hi ha persones. És obvi que soc la consellera de tot el territori de la Comunitat Valenciana i que treballaré per tots, però també ho és que no deixe de ser ontinyentina. He fet moltes reivindicacions com a regidora, en l’oposició i en el govern municipal. Hi ha moltes qüestions a treballar per la nostra ciutat. Ara estic en un lloc de decisió privilegiat per a abordar aquests temes”.
- I des d’aquesta nova responsabilitat, quin projecte es prioritza dins de les seues competències?
“Una de les primeres coses que he fet, després d’aterrar en la Conselleria, ha estat interessar-me pel projecte de desdoblament de la carretera CV-60 que uneix la nostra comarca amb la costa. Ha estat una de les primeres peticions tant del món empresarial com dels alcaldes de la Vall. En aquests moments el projecte bàsic està fet i s’està redactant el plec de condicions. No m’atrevisc a posar dates ni terminis. Sé que el nostre tram de l’Olleria-Terrateig està molt avançat. Serà una prioritat absoluta per a mi. Hem d’aprofitar aquesta oportunitat perquè ja ens toca, perquè els que vivim allí som conscients d’aquesta necessitat. Aquesta visió vull aportar-la. No podem oblidar les comarques”.
- I què passarà amb el tren Xàtiva-Alcoi que fa tant de temps que estem reivindicant i que continua morint cada dia que passa?
“També he reivindicat durant anys aquesta línia. Perquè sé que ens fa molta falta. Personalment, vinc a València amb cotxe perquè no tinc oportunitat de fer-ho amb tren. És inconcebible que es tarde menys a anar de València a Madrid que d’Ontinyent a València. Continue pensant que és vital modernitzar aquesta línia. Vull trobar les alternatives que tenim i optar per la solució més adequada. Des de la Generalitat no hem de tenir gens de por i estar disposats, si fa falta, a assumir les línies de rodalia per a donar-los una solució”.
- Més enllà de les línies ferroviàries, com es pot millorar la mobilitat a les Comarques Centrals Valencianes?
“La mobilitat és fonamental per a vertebrar i unir un territori, per a connectar-lo millor. La gent ha de poder desplaçar-se de manera ràpida i còmoda. Cal connectar les ciutats, les capitals de comarca. En aquest sentit, ens ajudarà molt l’electrificació, donarà molt joc en els pròxims anys amb vehicles elèctrics més sostenibles. Ajudarem a les línies d’autobusos que connecten les ciutats”.
- A la Vall d’Albaida existeix un temor fonamentat davant la implantació de les macroplantes solars que s’estan projectant i que poden suposar una agressió al territori.
D’entrada crec que cal matisar que una sol·licitud no significa, en cap cas, una adjudicació. Però tampoc entenc que es demonitze a les renovables. O que sorgisquen alarmes i psicosis generalitzades sobre aquestes iniciatives. Hem d’aconseguir la sobirania energètica. Molt més en el context en el qual vivim. I això només s’obté amb parcs eòlics i plantes solars. És una prioritat que hem d’exercir de manera responsable. Ara bé, no en qualsevol territori. Haurem de mantenir un equilibri, amb el nostre paisatge, amb el qual té valor i hem de protegir. I això ja ho hem demostrat en la zona dels Alforins, per exemple. Amb tot, alguns territoris hauran de ser solidaris respecte a uns altres on no es poden implantar les renovables”.
- Per què no ha arribat a Ontinyent cap gran inversió en forma de gigafactoria?
“No tenim sòl industrial. No tenim espai suficient. Tenim un problema que s’ha de treballar per a generar sòl industrial o urbanitzable en les grans quantitats que són necessàries per a aquesta mena d’inversions. Els ajuntaments han de posar els terrenys i les infraestructures a l’abast de la Generalitat per a poder gestionar l’arribada d’aquestes multinacionals. I ara és una gran oportunitat perquè la Comunitat Valenciana està en el mapa, perquè la gigafactoria de Volkswagen és un reclam per a altres inversions”.