A l’últim terç del segle passat Groenlàndia era una terra pràcticament inexplorada. Tant és així que fins 1970 no va haver cap expedició espanyola fins a l’Àrtic. La primera va estar organitzada i protagonitzada per un grup de muntanyers valencians (majoritàriament) i murcians. Entre ells l’ontinyentí Héctor Verdú. Aquella expedició va ser una gesta històrica que, a més, va permetre descobrir molts territoris que ningú havia constatat.
Una de les fites més destacables d’aquella aventura va ser la de batejar, per part d’Héctor Verdú, de dos accidents geogràfics amb els noms més emblemàtics de la ciutat on vivia. Per això una muntanya de Groenlàndia, des de 1970, s’anomena Puig Ontinyent i una glacera porta per nom Llac Pou Clar. En aquell cim va quedar gravat el nom d’Ontinyent amb una placa que va ser costejada per l’ajuntament de l’època (encara en temps de la dictadura) i on s’inclou un text del poeta Salvador Espriu: “… perquè seguíssiu el recte camí d’accés al ple domini de la terra”.
Ara, Héctor Verdú ha publicat un llibre que recull el diari il·lustrat d’aquella expedició de renom, de la mà d’Enric Abad, qui ha revisat i adaptat el text original posant negre sobre blanc tot el que va passar en l’obra Trenta-quatre dies a Groenlàndia.