Quique Ríos i Marta Penadés són dos ontinyentins que estan vivint la crisi sanitària provocada per la Covid-19 de dues maneres molt diferents. Quique des de Barcelona i Marta des d’Alemanya.
En el cas de Quique, treballa en les urgències de l’Hospital del Mar de la Barceloneta. “Tot va començar a partir del 9 de març. Teníem establert un protocol per a casos aïllats en urgències, però va començar a arribar molta gent, de manera massiva”. Quique recorda el “caos total” dels primers dies, la falta de material i com escassejava el personal, “no érem suficients, havíem de doblar el servei. Vaig assumir que em contagiaria, i així va ocórrer”. Quique només va perdre el sentit de l’olfacte i del gust, cap altre símptoma va aparéixer. Després de passar la quarantena i superar la malaltia, el passat dia 7 d’abril aquest jove es reincorporava al seu lloc de treball a l’hospital barcelonés.
Per la seua banda, a Marta l’esclat de la crisi del coronavirus la va pillar a Ontinyent de vacances, ja que ella porta ja set anys treballant a l’hospital de Ludwigsburg.A la tornada a Alemanya es va reincorporar al seu treball en urgències. “Ací també s’ha demanat a la gent que es quede a casa, però no existeixen tantes mesures de control sobre la població” explica. Marta compta com en el país germà es va començar molt prompte a fer test “això ha permés localitzar molts casos per relació. A més, la població no és tan major”. Una diferència que també destaca aquesta infermera és “la capacitat més gran de les UCI, el que afavoreix que no s’arribe al dramàtic triatge, el que en definitiva pot significar la diferència entre la vida i la mort per als pacients que arriben amb coronavirus”.