Alguns llumeners, sempre a títol individual i no com a postura establida en el col·lectiu, opinen que haurien de donar-se diferents factors per a realitzar una Baixada del Crist: autorització de l’esglèsia, clamor popular i assumir que es tractaria d’apropar la devoció que molta gent li té com a referent històric en la intercessió davant malalties i pandèmies.
En cap cas es contemplaria una Baixada del Crist lligada a la Festa, que a més ha estat suspesa. Però, en principi, l’opinió de l’esglèsia no és favorable en aquest moment perquè es tenen en compte els factors de risc, l’estat d’alarma encara vigent, la possibilitat d’un rebrot i, sobretot, les dificultats per baixar una imatge amb 18 anderos que han d’anar uns pegats a altres en un espai molt reduït. A més, de les possibles aglomeracions de gent que provocaria una Baixada extraordinària del Crist des de l’ermita de Santa Ana fins a l’esglèsia de Sant Carles.
Amb tot, s’obre una petita possibilitat sempre i que confluisquen els permisos de les autoritats amb una situació més segura així com l’autorització de l’Arquebisbat i l’Arxiprestat. Tot açò encara queda prou lluny per a plantejar-se, segons s’explica des d’una part de l’esglèsia local.
1941
L’últim precedent el trobem fa 79 anys quan les Festes van ser suspeses, per motius polítics, però es va baixar al Crist i els actes religiosos es van realitzar tal i com estaven programats. Històricament la figura del Crist sempre ha estat utilitzada en situacions de pandèmies i malalties. La seua Baixada per implorar intercessió no sempre ha estat lligada a les Festes de Moros i Cristians de la ciutat.