En 40 anys que Isabel Tortosa porta vivint al seu domicili mai havia tingut cap humitat, fins que fa cinc anys la casa deshabitada adjacent a la seua finca, a la plaça Coronació, va enfonsar-se. Des d’eixe moment els problemes d’humitats han sigut constants. No només al seu habitatge, al segon pis, sinó també a la seua veïna del primer, Rosa Vidal.
La situació ha arribat fins al punt que les habitacions afectades “estan completament inutilitzades”, ja que suposen no només un problema per a les vies respiratòries, sinó també un perill, “perquè això s’enfonsarà i caurà”. Tal és l’estat, que una de les habitacions, en el domicili de Rosa, va haver de ser apuntalada per l’Ajuntament d’Ontinyent, pel risc d’enderrocament existent. Així fa ja dos anys que viuen.
La casa deshabitada en qüestió és propietat d’una entitat financera, a la qual ja van denunciar la situació fa cinc anys. “Ens han donat sempre llargues i per això vam anar a l’Ajuntament, ja fa dos anys, però ens van avisar que això seria un procés molt llarg”, expliquen Isabel i Rosa. “Som dos pisos afectats, però si cau la paret, en aquesta finca vivim 15 famílies”, insisteixen.
Admeten que en el consistori els van assegurar que tot estava a punt per a actuar de manera subsidiaria aquest mes d’abril, però l’episodi de pluges, que agreuja la situació, ha fet que es paralitzara tot. “Si en aquests dies que ha parat de ploure i ha eixit el sol, haguérem vist moviment, haguérem callat, però ací no ha vingut ningú i ja no podem més”. El segur d’aquestes dues veïnes no s’encarrega d’arreglar els desperfectes que hi ha a l’interior dels seus habitatges, ja que “mentre no se solucione el problema d’aquesta casa no arreglaran el de dins, pel fet que tornaria a eixir quan ploga de nou”.
Però elles no són les úniques afectades. Yolanda i Manuel Este ve són els veïns que viuen, junt amb el seu pare, de 85 anys i amb problemes de mobilitat, en l’altre habitatge confrontant a la casa deshabitada. La seua mare va morir el passat mes de gener, sense poder veure solucionada aquesta qüestió. “Va agafar una depressió després de carregar tots aquests anys amb açò. Aquesta era la seua casa i veure que no podia tocar ni arreglar res, va ser dur”. Ara necessiten fer millores en les escales i la barana per a facilitar que el seu pare puga pujar a les habitacions.
En el seu cas, a les greus humitats, sumen també clivelles de grans dimensions. Ells tenen també apuntalat el terrat i expliquen “no podem tocar res, perquè hi ha perill que ens caiga la casa” expliquen, i denuncien sense voler resignar-se que “cada vegada que plou va a més”. Tant els veïns d’un costat, com els de l’altre, pateixen cada vegada que arriba l’aigua, sentint els sorolls de les solsides. Acudeixen a la premsa amb l’esperança que per fi es pose una solució. “Els bancs tenen molts diners, no hi ha dret que estem així després de cinc anys, quan per a ells no suposa un gran cost”.