Antigament, al carrer Sant Antoni hi havia una font i es trobava desapareguda, com tantes altres que al seu dia es van esborrar de la via pública, perquè havien deixat de ser necessàries i van acabar fins i tot a abocadors. Ara, gràcies al treball de recerca d’Ontinyent Rural, els germans Kike i Jordi Mollà han trobat aquesta font antiga, que data del 1893 a una casa particular. Una troballa patrimonial que, per què no, el temps i la voluntat ciutadana i política diran si es recupera per a ús públic.
Es tracta d’una font que data del 1893, ja que es va acordar construir-la en un Cabildo d’aquest any, i que estava situada a l’alçada del núm. 68 d’aquesta via cèntrica del Poble Nou, tal com recull la publicació de Rafael Bernabeu, ‘Les nostres fonts’. La seua descripció recull que està composta per un peu i “una tassa de pedra llaurada, tot plegat circular”. A la part posterior i per sostenir la canella, s’aixeca “un pedestal de forma hexagonal, acabat amb un capitell d’estil romànic, amb decoració floral, que ressalta les vores”, afegeix la publicació.
No cal confondre-la amb l’actual font ubicada en aquest carrer, tot i que comparteixen moltes similituds, ja que el material amb què estan fetes i l’estructura és similar, a més daten de la mateixa data. La particularitat és que l’actual va estar ubicada al seu dia al carrer que es diu actualment, Alcalde Paco Montés, i s’abastia de la deu de l’Almaig. Quan l’aigua potable va arribar a les cases d’Ontinyent, les nombroses fonts que poblaven la via pública van anar desapareixent, fins i tot acabant en abocadors. Alguns veïns que s’estimaven el patrimoni les van rescatar.