Maruja, Maria, Isabel, Emèrita, Tudi i Mari es reuneixen al voltant d’una taula. En ella, comparteixen amb el Periòdic d’Ontinyent experiències, records, inquietuds… el que és parlar de la vida mateixa. No són les úniques que estan eixa vesprada en el local que l’associació Tyrius Ontinyent té al carrer Furs. Hi ha més dones, duent a terme alguns dels tallers i activitats que allí es realitzen. A més, amb elles hi ha algú més, la xicoteta Laura. Ella encara no és sòcia com a tal, però ja va formant part d’aquest nucli de germanor i sororitat que genera Tyrius. El que aprenga de l’experiència d’aquestes dones i el que li aporte aquest grup li farà, sens dubte, sentir-se més acompanyada, recolzada i acollida per a quan deixe de ser una xiqueta i siga més conscient d’aquest món en el qual vivim, que s’obstina a fer-nos creure que ni existeix el masclisme, ni les desigualtats de gènere. Ella és el millor exemple del que ha aconseguit Tyrius en els seus 50 anys d’història. Mig segle de vida que ara celebren.
FRANQUISME
L’octubre de 1972 es va celebrar la primera reunió oficial de l’Associació d’Ames de Casa, que més tard passaria a ser Tyrius Ontinyent. Maria Delgado va ser la primera presidenta de l’entitat i recorda que “vivíem en un context franquista. Jo era mestra en Sant Rafael i allí existia l’únic moviment obrer de la ciutat”. A Maria van anar a buscar-la, ja que acabava de contraure matrimoni i necessitaven que la dona que fora presidenta estiguera casada. “Hi havia un grup de dones que estaven molt preocupades per la situació de la dona. Volien dignificar el seu treball com a dona i formar-la i informar-la perquè aquesta fóra més lliure”.
Així va nàixer una associació que, expliquen, va haver de “guardar-se moltes reivindicacions” perquè els permeteren reunir-se. Van organitzar activitats, xarrades amb psicòlegs, metges, educadores; van parlar de lleis, d’alimentació; i van dur a terme tallers d’alfabetització o valencià.
Maruja Albalat va arribar un poc després a Tyrius i ara és l’actual presidenta de l’associació. Al costat de les seues companyes més veteranes recorden el difícil que va ser lluitar pels drets de les dones en una època en la qual van haver d’aguantar insults i comentaris malintencionats. “Ens reuníem en Festers i havíem d’esperar a ser tres o quatre per a entrar acompanyades. Havíem d’aguantar les mirades i els comentaris que ens acusaven de no tindre faena”, recorda Maruja.
MIG SEGLE
50 anys han passat des que va nàixer Tyrius. Hi ha moltes coses que admeten que han evolucionat, tant en el paper de les dones com en la implicació dels homes, però hi ha unes altres que creuen que encara hi ha molt pel qual continuar treballant. “Encara no està reconegut el treball a casa. Hauria d’estar remunerat i tindre un sou”, defensen.
La pandèmia ha sigut un colp molt dur. Van perdre una gran quantitat de sòcies. “Ara ens estem recuperant. Som unes 150. La més jove té 18 anys i la més major 90”. Al seu torn, conten que hi ha molta manca psicològica i que estan treballant per traure a les dones de casa, ja que moltes s’han quedat soles i el confinament les ha afectat molt.
I malgrat els avanços en la societat, cinc dècades després continuen sent una de les poques associacions legalment constituïdes de dones a Ontinyent. Elles continuaran lluitant, fins que el cos i les forces aguanten, per això demanen “més implicació i compromís” per part de les generacions més joves. Maruja, Maria, Isabel, Emèrita… totes elles són, en part, responsables dels drets amb els quals comptem hui dia. Una lluita que, asseguren, no ha acabat i que necessita més dones empoderades.
Dins de les activitats del 50 aniversari de Tyrius Ontinyent, divendres que ve, dia 3, celebren un concert. Serà a les 19.30 h a la Sala Gomis. El dissabte, celebraran una ruta per la Vila i els refugis, que culminarà amb un menjar en el saló de Festers.