Els dos reconeixen que no eren amics íntims, dels de quadrilla. No obstant això, va ser la festa la que els va unir. És més, ara són un tàndem inseparable. Per davant tenen la preparació d’un càrrec tan rellevant en els Moros i Cristians d’Ontinyent com és l’Ambaixada cristiana, no sols en el disseny i desenvolupament de l’ostentació sinó, també, en la declamació del text de Cervino amb el qual es posarà fi als dies grans d’agost de 2023.
De bressol
Vicent Bordera és cruzado per naixement. Va militar en la comparsa des de la infància encara que va haver-hi un parèntesi. Durant cinc anys va estar absent, ja que va marxar al bàndol de la mitja lluna, concretament a la comparsa de Chanos. Aquell impàs conclouria amb el retorn a la formació de la creu. Des d’allí han anat formant pinya i atraient amics que se’ls han anat unint. A Vicent Bordera el càrrec d’Ambaixador li arriba també amb antecedents familiars. El seu avi va ocupar durant anys el lloc d’ambaixador d’ofici. “Record que amb setanta-vuit anys era capaç de recitar-me-les de memòria. Crec que és una cosa que em motiva, un al·licient afegit”.
Des que en 2019 van saber que dos anys després serien els designats per a liderar l’Ambaixada, es van posar a la feina. Encara que la pandèmia va provocar una paralització, van aprofitar el temps per a documentar-se, per a fer apilament d’idees, sempre dins de la temàtica dels templers i el temps de les croades. D’aquest treball va sorgir l’argument de l’Ambaixada.
“Recrearem una història real, basada en la figura de dos personatges, a partir d’uns fets històrics”, exposa Vicent Bordera. Aquestes idees ja s’han posat en comú entre la junta d’Ambaixada i la junta de comparsa que ja treballen en una mateixa línia. Ho fan des de la confiança “perquè la nostra comparsa és una gran família on no existeixen distàncies per qüestió d’edat i ja ens ha demostrat el seu suport total per a desenvolupar l’Ambaixada”.
La festa uneix
La figura del Banderer, per a Nacho Pastor, forma part d’aquest pack indissoluble que integra al costat de Vicent Bordera. “Ens necessitem els dos. A Ontinyent el càrrec d’Ambaixador no té sentit sense el Banderer. A més nosaltres consensuem les decisions que van sorgint i vivim aquest càrrec com una gran responsabilitat dins de les nostres Festes perquè l’acte més important que tindrem serà l’últim, el que les tanque el dilluns a la vesprada”.
Nacho Pastor coincideix amb Vicent Bordera que “la festa uneix”. I això els ha succeït a ells que han creat un vincle d’amistat que no existia anteriorment amb aquesta solidesa. Una cosa extensible a tot el seu grup perquè alguns estan o viuen fora durant tot l’any “fins i tot a l’Argentina” i durant la Setmana Gran ningú falta a la cita. Vicent Bordera reconeix que “tindré un gran contrincant”, en la figura del benimerí Juanan Alcaraz. A l’hora de prendre alguna referència cita al seu antecessor en la comparsa, Fran Gil, encara que prefereix matisar que “faré la meua pròpia versió”.
Per la seua part Nacho Pastor sosté que “des que comencem a plantejar la idea de compartir el càrrec teníem molt clar qui havia d’ocupar cada lloc”. El treball amb els versos de Cervino és un afegit que no tenen altres càrrecs fora de l’Ambaixada. Això obliga a un treball que ja s’està desplegant. “Les assage fins i tot amb la meua filla. I també amb Nacho, per descomptat”, afirma Vicent Bordera.