13 DICIEMBRE 2019



Tudi Torró és ara membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Societat
20 NOVIEMBRE 2019
Fa 42 anys, la filòloga i mestra Tudi Torró va deixar Ontinyent per a traslladar-se a Elx, ciutat on ha viscut 42 anys i on ha creat la seua família i la seua trajectòria professional. Ferma defensora de la llengua, va decidir que enguany havia aplegat el moment de la seua jubilació però l’Acadèmia Valenciana de la Llengua tenia altres plans per a ella.

- Va nàixer a Ontinyent però la seua trajectòria professional sempre ha estat vinculada a la província d’Alacant, on ha treballat durant 42 anys.

- “Sí, fa 42 anys em vaig traslladar a Elx per a exercir de mestra. Després d’uns anys, al 83 vaig començar a treballar com assessora de valencià a les comarques del sud fins al 89. Després vaig aprovar unes oposicions i vaig entrar d’inspectora d’educació, una tasca que he desenvolupat durant 25 anys al sud de la província alacantina. Ja en 2015 vaig passar a ser directora territorial d’Alacant fins a enguany, quan vaig decidir jubilar-me. També he estat 9 anys com a professora associada a la Universitat d’Alacant i altres 10 com a representant del sindicat STEPV al Consell Escolar Valencià”.

- Una trajectòria molt intensa en la que ha tingut temps d’ensenyar, de realitzar tasques de coordinació docent i de fer gestió educativa. On s’ha sentit més còmoda?

- “De totes he aprés i he gaudit en el seu moment. La part més llarga han sigut els 25 anys d’inspectora d’educació i això m’ha suposat tota una relació amb escoles, famílies, mestres i ajuntaments. Realment és una faceta molt completa perquè toques tota la comunitat educativa. Els últims 10 anys com a inspectora han sigut molt bonics, perquè he estat treballant a les comarques de l’Alcoià i el Comtat i m’he sentit amb la meua gent. Uneix molt la cultura, la forma de viure, les comarques d’interior compartim moltes coses. I en aquesta etapa he aprofitat molt la meua experiència. Han sigut anys molt bonics”.

- Inspectora és una tasca que socialment pot dur arrelades connotacions més negatives, relacionades amb l’exigència i el compliment de la norma. Com era vosté en aquest aspecte?

- “Per a mi era molt important tindre una relació directa amb el professorat i l’equip directiu. Durant els 25 anys he aprés que el que funciona és estar al costat dels mestres no per a supervisar en pla punitiu, sinó per a plantejar com es pot fer millor? Com podem millorar? Si una cosa no funciona, cal fer que sí”.

- El Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha elegit com a nova acadèmica de la institució normativa de la Generalitat Valenciana. Una gran responsabilitat. Vosté va decidir presentar candidatura o va ser proposada?

- “Jo no ho vaig decidir, per a mi ha sigut una absoluta sorpresa. Sí que puc dir que he sigut una defensora de la llengua. Sé que tinc una trajectòria perquè jo crec en el que faig, en la defensa del valencià. Per a mi la llengua és fonamental perquè no és sols això, paraules i signes, si no és una manera de pensar, comporta una forma de veure el món. La llengua té l’ànima del poble que la parla, si es deixa d’utilitzar, eixa ànima mor i es perd una cosa que ha costat molt de construir: la forma de veure el món dels nostres avantpassats. I sempre he defensat aquesta postura”.

- Els acadèmics que la van proposar la defineixen com una referent docent, pedagògica i cívica arreu del territori valencià. Què considera que s’ha tingut en compte quan es va pensar en vosté?

- “L’acadèmica Carme Miquel va morir en juny i calia substituir-la. Ella era, sobretot, una mestra, una persona molt compromesa amb la llengua i especialment, era amiga. Quan em van telefonar des de l’AVL em van explicar que estaven buscant un perfil semblant al de Carme, una persona que vinguera del món educatiu, que vetlara per la promoció i ús del valencià i que fora, a més, dinamitzadora de la llengua. Aquest seria un motiu. Un altre és que, malgrat que jo sóc d’Ontinyent, em consideren una dona del sud de la comunitat. Jo li ho dec tot a Elx, a les comarques del sud. I allí encara queda molta feina per fer per a normalitzar el valencià, especialment a la zona del Baix Segura. I per últim, sóc dona. L’Acadèmia està formada per 21 acadèmics i sols 3 d’ells són dones. Ara, amb mi serem 4 però la qüestió de gènere pot haver-se tingut en compte per a caminar cap a la igualtat”.

- És aquest nomenament el colofó a una completa i profitosa carrera professional?

- “Després de rebre la telefonada, meu vaig pensar moltíssim. Jo em vaig jubilar per a descansar, he lluitat molt al sud per normalitzar la llengua i, sincerament, tenia ganes de dedicar-me a altres coses, vindre a Ontinyent, a la meua caseta i emprar el temps en noves coses. Però sembla que no hauré d’estar cada dia a València a l’Acadèmia i que podré compaginar-ho amb la nova vida que m’esperava, per tant, puc continuar aprenent i és una forma de rendibilitzar una experiència de 42 anys. Sí, és el colofó a la meua carrera i més agraïda i feliç no puc estar. A més vaig rebre el suport de 18 dels 19 acadèmics assistents al Ple de l’AVL on es va proposar la meua candidatura".

- El valencià sempre ha estat amb vosté i durant els seus 42 anys en actiu ha vist com la nostra llengua ha passat per diferents moments. El valencià està normalitzat al carrer?

- “Jo note, per exemple, una gran diferència entre Ontinyent i Elx o Alacant. Ací som uns privilegiats, la gent parla valencià, s’ha normalitzat, els joves parlen la llengua. Però en la mateixa València o en les comarques del sud no es percep que parlar en valencià siga normal. La gent encara es dirigeix a persones que no coneix en castellà, per qüestió de respecte. Les grans ciutats són les més castellanitzades i, per descomptat, el sud, el Baix Segura... Ací hi ha molta feina encara”.

- I pel que fa a la política?

- “De l’any 1983 al 95 es van viure anys d’optimisme amb l’aplicació de la Llei d’Ús. Anava a poc a poc, però hi havia un projecte i la gent creia amb ell. Jo era molt optimista perquè per primera vegada notava que quan parlava valencià no hi havia de disculpar-me. Però aleshores va entrar el PP i durant els seus 20 anys de mandat ha deixat que el valencià vaja morint-se. El PP no creu en la nostra llengua i això ho va transmetre a la societat. Per a ells l’únic bilingüisme possible és el castellà i l’anglés, no el valencià. En 2015 va entrar un govern progressista que creia en la llengua, però s’ha trobat amb un bombardeig de l’oposició i disputes judicials. El gran problema és que s’ha polititzat la llengua. Ara estem en un moment en el qual el Govern Valencià ha aprovat una Llei de Plurilingüisme i esperem que s’envien els recursos que els centres necessiten”.

- Quin seria l’estat de salut del valencià actualment?

- “La llengua està malalta, no terminal, encara li podem insuflar oxigen però depén de la joventut i de les parelles que, quan tenen fills, decideixen parlar-los en valencià. La mort d’una llengua ve quan no hi ha transmissió generacional. És més important que els pares transmeten el valencià que en l’escola. Cal dotar d’aptituds positives a la llengua i donar-li valor. El valencià no està a l’UCI però cal anar amb compte”.

 






  • Deja tu comentario

Nombre

E-mail

Comentario






¡¡¡Ya estamos en primavera!!! Es increíble lo rápido que pasan los meses, sin darnos casi cuenta ya estamos finalizando marzo. No tenía muy claro que receta publicar para estas fechas pero teniendo en cuenta que acaban de pasar las fallas y pronto nos metemos en Pascua creo que he acertado con la elección de este […]
SEGUIR LEYENDO
Se acerca el final del viaje, y tras el buen sabor de boca que nos dejó Nueva Zelanda, volvemos a Filipinas para descansar en una de las mejores islas para relajarse. Siargao, el paraíso surfero, donde pasamos una semana disfrutando de la vida local, las fiestas nocturnas y, por supuesto, mejorar nuestro nivel de surf. […]
SEGUIR LEYENDO

Uso de cookies. Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies