19 AGOSTO 2019



El cineasta de Llutxent Toni Canet, a l'esquerra de la fotografia. Imatge: IVC Filmoteca.
Comarques
13 NOVIEMBRE 2018
El cineasta Toni Canet (Llutxent, 1953) moria anit al seu domicili de València, a causa d'una malaltia que patia des de feia uns mesos. El mateix dia en què l'Institut Valencià de Cultura li concedia el premi d'honor dels Premis de l'Audiovisual Valencià.

L'Ajuntament de Llutxent ha decretat tres dies de dol oficial. La família del cineasta ha informat que la cerimònia civil de comiat tindrà lloc demà, dimecres, al tanatori municipal de València, on estarà de 10 a 17 h.

L'anunci del guardó que Canet havia de rebre aquest divendres, en una gala al Teatre Principal d'Alacant, tenia lloc en un encontre celebrat amb tots els nominats a aquests guardons.

Toni Canet va estudiar Art Dramàtic i en 1984, va crear la productora Doll d'Estels. En 1988 va escriure el guió, va dirigir i va produir la seua primera pel·lícula, la comèdia 'Amanece como puedas'. El valldalbaidí també ha dirigit títols com ara 'La camisa de la serp' i 'Les ales de la vida', a més de treballar per a TVV dirigint sèries documentals com ara 'Solfa íntima', 'Crònica amarga' i 'Viatjar sense billet'.

L'última pel·lícula dirigida per Toni Canet va ser 'Calç blanca, Negro carbón', un documental que recupera els procediments de la producció tradicional de la calç i el carbó. Canet va ser un dels impulsors de la recuperació de la producció de la calç a Llutxent, on sempre va estar molt compromés.






  • Deja tu comentario

Nombre

E-mail

Comentario






¡¡¡Ya estamos en primavera!!! Es increíble lo rápido que pasan los meses, sin darnos casi cuenta ya estamos finalizando marzo. No tenía muy claro que receta publicar para estas fechas pero teniendo en cuenta que acaban de pasar las fallas y pronto nos metemos en Pascua creo que he acertado con la elección de este […]
SEGUIR LEYENDO
Hace un par de años ya estuvimos en Indonesia, visitando varias partes del país. Bali es una isla muy especial, siempre que pensamos en ella nos viene a la cabeza: campos de arrozales, ofrendas por doquier, cataratas salvajes y gente hospitalaria, así que no pudimos resistirnos a volverla a saborear y dedicamos todo junio a […]
SEGUIR LEYENDO

Uso de cookies. Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies