La delicadesa de Carla Simón torna a les pantalles amb un llargmetratge. Després de l’èxit de Estiu 1993 (en la qual va comptar amb l’ontinyentí Jorge Calatayud com a ajudant de direcció) la cineasta torna amb Alcarràs, la història d’una família de tres generacions que conrea melicotons i que s’enfronta a una última collita única i especial, en assabentar-se que el propietari de les terres que treballen ha decidit donar-los un altre ús, instal·lant plaques solars. El llargmetratge estarà disponible als cinemes d’El Teler, dins de la programació del cinema club Utiye, a partir d’aquest divendres i fins al 19 de maig, amb tres sessions: 18:00, 20:15 i 22:30. Un tema, sens dubte, de completa actualitat en la nostra zona.
Simón estrena després d’haver conquistat a la crítica. No per res aconseguia alçar-se amb l’Ós d’Or de la Berlinale, sent la primera dona espanyola a aconseguir-ho i, per primera vegada, amb una pel·lícula rodada en català. La directora mostra una especial sensibilitat i reflecteix en aquesta obra la seua implicació emocional amb la localitat que dona nom al film. Part de la família de Simón prové d’Alcarràs, un municipi de la comarca del Segrià (Lleida), que es va bolcar amb aquest projecte que ha portat el seu nom fins al més alt.
“El poble sencer sent la pel·lícula com molt seua i així és. Sense la col·laboració de tots no hauríem pogut fer-la”, explicava Simón. Alcarràs és una pel·lícula coral, en la qual coneixerem a la família Solé i com els seus membres s’enfronten no sols al fet de deixar de treballar en el que porten fent en els últims huitanta anys, sinó en tots els costums i rituals familiars que això ha comportat. La segona pel·lícula de Simón ja és un èxit del cinema en català per a la crítica. Ara arriba a les pantalles de cinema, a la recerca de l’acceptació també de la taquilla. Un reconeixement que sens dubte mereix.