Andrea Puertas Belda és enginyera aeroespacial. L’ontinyentina està treballant a França, en la principal companyia fabricant d’avions del món, Airbus. Puertas se sent molt satisfeta per estar treballant en allò que li apasiona i, en la seua opinió, tot i ser un camp professional amb pocs referents de dones, pensa que cada vegada més xiques es decanten per carreres d’enginyeries.
On treballa actualment? En què consisteix el seu treball?
“Actualment treballe en Toulouse, en França, per a Airbus, que és el principal fabricant d’avions del món. Concretament, treballe en el departament d’investigació d’estructures i materials i la meua tasca principal és avaluar i optimitzar l’estructura que envolta el motor de l’avió, sempre intentant reduir el pes sense comprometre la seguretat i, per tant, les emissions de diòxid de carboni que emeten els avions”
Què és el que li motiva més?
“El fet d’aprendre cada dia coses noves i sentir que el que estàs fent és útil per al futur i per a la societat és el que més m’ha motivat per a continuar aprenent i treballar dins d’aquest sector”.
Com es va despertar el seu interés per aquesta professió?
“La veritat que des de menuda sempre m’han agradat més les assignatures com matemàtiques que altres en les que s’havien de memoritzar conceptes o llengua, i a mesura que vaig anar creixent em vaig adonar que era dintre de l’àmbit de l’enginyeria on volia seguir aprenent i formant-me.
A més, sempre m’han apassionat els avions i el fet de ser un sector tan exigent i ple de reptes fa que cada vegada senta més curiositat per aprendre”.
Ha tingut referents de dones en el seu camp?
“Una dona a la qual admire és Teresa Busto, que és la vicepresidenta d’Airbus i directora de la planta de fabricació d’Airbus en Espanya. A més, és la presidenta de l’associació ‘Ellas vuelan alto’, que busca fomentar la igualtat de gènere en el sector aeroespacial. De totes maneres, crec que actualment hi ha poques dones referents en el món de l’enginyeria i se’ls hauria de donar més visibilitat per a demostrar que si t’ho proposes, pots arribar ben lluny”.
Se sent en un món d’homes o l’enginyeria aeroespacial té cada vegada més cabuda per a dones?
“Actualment en el meu equip al treball som dues dones i dos homes, però sí que és de veres que a la universitat érem soles unes 15/20 xiques de 120 persones en total, però en cap moment ens vam sentir inferiors ni discriminades. A més, crec que açò és una cosa que està evolucionant i cada vegada hi ha més xiques que es decanten per carreres d’enginyeria”.
En la seua opinió, hi ha barreres (o autobarreres) per tal d’accedir a algunes professions pel fet de ser dones?
“Més que per a accedir a algunes professions pense que hi ha barreres per a ascendir i créixer professionalment. Encara hi ha treball per fer per a trencar els sostres de cristall i altres barreres que ens impedeixen desenvolupar els nostres coneixements”.
Li ha suposat molt renunciar a la seua vida a Espanya per a treballar a França?
“Estic molt contenta ací en França, però sempre es troba a faltar la teua terra i el teu entorn. Per aquest motiu, sé que la meua estància en França és temporal i que acabaré tornant a Espanya”.
Des del punt de vista de gènere, veus que existeixen diferències entre Espanya i França?
“La veritat és que no, diria que els dos països estan a la par, i encara que queda molt per recórrer, a poc a poc estem pegant grans passos fins a una societat més igualitària”.
Se sent satisfeta del que ha aconseguit?
“Clar que sí, tot esforç té la seua recompensa, i ara em sent molt satisfeta amb les decisions que he anat prenent al llarg dels meus estudis i vida laboral”.
Disposa de molt de temps lliure? Quines són les seues aficions?
“Ara sí, però durant l’etapa universitària la veritat és que no en tenia massa. Ara aprofite el temps per a fer esport i viatjar, que són dues de les meues passions”.
Com ha sigut l’experiència de participar en el Dia de la dona i la xiqueta en la ciència, iniciativa del CLJO?
“He gaudit molt col·laborant amb el CLJO, ja que m’han permés transmetre la meua experiència dins de l’àmbit de la ciència i la tecnologia a xiquetes que tenen dubtes sobre el seu futur, i orientar-les i motivar-les perquè seguisquen aprenent el que realment els agrada”.