A l’aire lliure, contra el temps i amb molt de rebombori de fons, així podríem definir la pintura ràpida. Una modalitat de les arts plàstiques feta al carrer, on el pas del temps i el paisatge juguen un paper elemental en l’execució de l’obra. “La pintura ràpida es fa in situ, elegeixes un lloc i comences a crear, jo puc estar sobre unes quatre hores”, explica el pintor Blai Tomàs Ibañez (Montaverner, 1955). Un artista consagrat que fa més de vint anys que es dedica a aquesta professió i que la va aprendre de manera autodidàctica.
Rodejat d’un públic que observa les pinzellades que emanen del moviment de les seues mans, Tomàs ha generat gran part de la seua col·lecció en terrasses, places, avingudes, bulevards i tota mena de racons que s’amaguen entre els murs d’una ciutat. Concretament a través de concursos celebrats en nombroses poblacions arreu de tota la geografia espanyola: València, Múrcia, Cadis, Salamanca, A Corunya… És per això, que a l’esquena acumula centenars de premis. Difícil de mencionar-los tots, destaquen alguns com el ‘Vino y Cultura 2021’, celebrat el passat mes d’agost a Pedro Muñoz (Ciudad Real), o el ‘Francisco Luna Galván’ organitzat per l’Ajuntament de Cadis en març de 2019.
No obstant això, també passa gran part del seu temps en l’estudi, allí perfila escenes quotidianes sense la celeritat i la urgència que comporta la disciplina de la pintura ràpida. A ritme de jazz i blues, pinta quadres que s’allunyen de la pintura comercial per endinsar-se en el seu món interior. “Volques tota la teua intensitat. Tu pots estar en un mal moment i desprens tota la ràbia en un llenç”. Durant els últims anys ha recorregut milers de kilòmetres que l’hi ha permés teixir una xarxa de contactes, entre ells, altres artistes que també l’han inspirat, com ara els valencians: Uiso Alemany, Àlex Alemany i Ramón Puig Benlloch. Però si una cosa té clara l’ontinyentí és que per a ell la pintura són “crits muts”, una forma de “cridar intensament” sense que l’escolte ningú, que l’acompanyaran “fins a la mort”.