Els seus primers passos van ser a l’escola de música Ad libitum, uns anys que recorda amb molt d’afecte, especialment els concerts de Nadal en els quals recorrien durant una setmana diferents poblacions. L’aparició de l’Orquestra Simfònica Caixa Ontinyent va ser “vital” per a aquest ontinyentí, ja que fins “llavors no tenia cap referent en aquest camp”. “Els que triàvem un instrument de corda ho féiem perquè ho véiem en la televisió o en un amic”. En els últims anys la seua trajectòria s’ha projectat internacionalment, ara està amb un contracte temporal en l’Òpera de Berlín, la Staatsoper, i aviat es traslladarà a Suïssa, acaba de ser nomenat primer violí de l’Orquestra Simfònica de Basilea. Un somni fet realitat. Parlem de Carlos Graullera Giménez, violinista professional.
- Ser el primer violí de l’Orquestra Simfònica de Basilea, és el teu somni professional?
“Per a mi és un somni complert. Des que vaig començar a tocar el violí he estat sempre en orquestres. De menut en l’Orquestra Simfònica Caixa Ontinyent, l’assaig de cada divendres era una cosa que esperava amb molta il·lusió. Ara estar en una orquestra professional, d’alt nivell, és el meu treball, però alhora estic gaudint amb professionals als quals els passa el mateix. És un luxe poder dedicar-me professionalment a això”.
- Com ha estat l’accés a un lloc com aquest?
“És un procés molt exigent. Vaig haver de manar un currículum i un vídeo i van fer una primera selecció, en la qual es van triar a 30 persones, que vam passar a l’audició. En un sol dia vaig participar en les fases eliminatòries. Concretament, van ser quatre, que van durar des de les 9 del matí, fins a les 6 de la vesprada, en les quals anàvem interpretant unes certes obres i cada prova era eliminatòria. El procés és molt dur, perquè estàs competint amb la resta d’aspirants que estan molt preparats, necessites molta concentració i controlar els nervis. Has d’interpretar cinc minuts en els quals no pot fallar res, seguit de dues hores esperant, per a tornar a afrontar una nova prova, i així successivament”.
- Cal mantenir la ment molt freda en aquestes hores d’espera…
“Moltíssim. I no saps mai com et pots sentir. A vegades estàs bé i en eixir a interpretar els nervis et traeixen, et poses a tremolar i adeu, ja estàs fora. I has fet un viatge de diverses hores, amb estança i tot, perquè en cinc minuts tot es pose a perdre. Però es va ajuntar que vaig tindre un bon dia, estava tranquil i vaig tocar bé i els va agradar a les persones que estaven fent la selecció, ja que era una única plaça de violinista. Ja havia fet bastants proves i es va adquirint experiència”.
- Quina és l’activitat d’una orquestra d’aquest nivell?
“L’Orquestra Simfònica de Basilea (Suïssa) és la principal de la ciutat i del teatre i participa en els esdeveniments del municipi. A més, també fan tours per l’estranger. Pel que respecta al repertori, l’orquestra interpreta tant música simfònica, com òpera. Llavors, durant la setmana, es pot tindre un parell de representacions d’òpera, un concert simfònic amb repertoris molt variats, des del clàssic, fins a música contemporània. És una orquestra molt dinàmica que intenta portar aire fresc i novetats, permet descobrir peces que es deixen de costat, i aquesta manera de treballar dona gust, no et canses mai amb aquesta varietat i això s’agraeix”.
- Què fa falta per a ser un músic professional internacional a aquesta escala?
“El més important és la passió i l’amor per la música, perquè aquest camí és molt dur. Sobretot, la preparació de proves és un repte físic i mental. A vegades dubtes de si tot aquest esforç val la pena i si és realment el que vols. Per això és indispensable, en aquests moments, tindreaquesta motivació interna que t’aporta sentir passió per la música i per l’instrument i que és un revulsiu per a voler tocar cada dia millor, a no parar d’intentar-lo. A més, en aquestes orquestres professionals tots els seus integrants senten aquesta passió i per a tocar amb aquesta energia cal donar-ho tot. A part d’això, òbviament està la constància, que va estretament lligada a aquesta passió i la confiança en un mateix”.
- A més de la música, quines altres passions tens?
“Sobretot m’agrada la naturalesa, el senderisme, eixir a córrer per la muntanya amb la bici. L’esport en general i també la informàtica i les noves tecnologies, va a èpoques, segons el temps que faça”.
- Quant a la naturalesa has triat per a treballar països extraordinaris…
“No és casualitat, de fet estava concentrant les proves en el sud d’Alemanya i a Suïssa. Berlín és una ciutat magnífica, però és massa gran i amb massa gent, m’ha estressat. Haver crescut a Ontinyent, on tens de tot i la serra està a un pas, també ha fet que m’acostume a gaudir de l’aire lliure. Després de Berlín em feia falta. Jo sempre estic més inspirat tocant quan tinc contacte amb la naturalesa, amb les muntanyes. Per a mi és com si la música eixirà d’aquí. Així que estic contentíssim amb els Alps a tir de pedra”.