En una situació com l’actual, amb una pandèmia sense precedents per a les generacions contemporànies, no és fàcil sempre afrontar les emocions i els pensaments que tenim per com ens ha canviat la vida i les frustracions que desencadenen aquesta experiència. La psicòloga Charo Guerola Soler aporta uns consells perquè els pensaments que tenim no produïsquen malestar.
En primer lloc, cal tindre en compte que els pensaments són el diàleg intern que tenim amb nosaltres mateixes i ens permeten interpretar el món i avaluar la realitat en la qual estem submergits i actuar en conseqüència.
L’especialista explica que “un aspecte molt important dels pensaments és que el que penses determina com et sents i com actues”. Per exemple, imagina que vas pel carrer fent un passeig i que tu compleixes les mesures sobre l’ús de la mascareta i la distància de seguretat i et creues amb una persona que porta la mascareta per davall del nas, què pensaries en aquesta situació? Si el que et ve al capdavant és “Vaja irresponsable, així com milloraran les coses!”, és possible que aquesta idea t’irrite o t’enfade i se t’escape una mirada o un retret o pot ser que fins i tot li pares i li crides l’atenció. No obstant això, si el que imagines és “les gomes de les màscares es presten de seguida!” és més probable que sentes llàstima o preocupació i li miraràs sense retret i, probablement, no li dius res.
Per què si la situació és la mateixa sents coses diferents? Perquè estàs pensant coses diferents, és a dir, donant explicacions diferents enfront de la mateixa situació i, per tant, els efectes en tu són també diferents.
Els pensaments, a més, ens ajuden a prendre decisions i actuar dins de la nostra realitat i, en aquest sentit, són una part fonamental de la nostra vida diària. “Depenent de la qualitat que tingues, és a dir, en funció de si el que et dius t’ajuda o t’interfereix en la vida diària, et sentiràs d’una manera o d’una altra”, assenyala la psicòloga.
Un exemple és que si en eixir de casa, t’oblides el gel hidroalcohòlic podria vindre’t al capdavant la idea “vaja, se m’ha oblidat el gel, però no passa res perquè puc comprar un en la farmàcia del costat”. Aquest pensament, que es podria dir “adaptatiu”, t’ajuda a ser conscient de la teua situació
en aquest moment i donar una resposta útil enfront del que està passant.
Però pot ocórrer que els pensaments apareguen de manera intrusiva i de manera automàtica, sense ajustar-se a la realitat i, en aquests casos, en lloc d’ajudar-nos interfereixen i generen malestar. Així, en l’exemple citat, podries pensar: “M’he oblidat del gel, sóc un desastre i tot el faig malament”. Aquest tipus de pensaments es denominen negatius, produeixen malestar i ens porten a actuar de forma poc útil i no reflecteixen la realitat.
Per tant, l’especialista recorda que “el que penses pot determinar el que sents i el que fas, així que és important que sigues conscient de quina explicació li estàs donant a les situacions i com et fa sentir això”.
Davant aquesta situació una recomanació és posar en dubte els nostres pensaments, ja que els erronis poden produir malestar. Per això és important, quan detectes que tens un pensament molest, preguntar-te a tu mateix o mateixa fins a quin punt això que penses és una veritat absoluta o pot veure’s des d’un altre punt de vista. Per exemple, si creus que un mal de cap d’un familiar es deu a la COVID-19, immediatament sents por i angoixa. Però si ho penses amb calma, el fet és que no saps si es tracta de COVID-19, d’un refredat o si simplement ha dormit malament.
Per això, davant els pensaments erronis et pots preguntar: Com explique la situació? Podria ser que hi haguera explicacions alternatives? Si caben altres explicacions, pot ser que la meua idea no siga totalment certa? Hi ha dubtes raonables sobre que aqueixa siga l’única explicació possible?
I si estàs passant per una situació difícil, pregunta’t: He estat en situacions difícils en altres moments? Què va ser el que va passar? Què vaig fer? Com em vaig sentir? Com va acabar la situació? Com estic ara?
En resum, quan tenim un pensament que ens fa patir, és necessari posar-lo en dubte i fer un esforç per verificar si el que ens estem dient és cert al 100% o hi ha altres realitats possibles.
PAUTES ESPECÍFIQUES PER A LA TERCERA EDAT
Pensant de manera específica en la tercera edat, la psicòloga aporta unes mesures de prevenció que inclouen evitar buscar notícies de la COVID-19 constantment. Explicar a les persones majors la situació de manera clara i senzilla, amb l’objectiu de mantenir la calma, expressar-los que és una situació temporal. També han de conéixer les mesures de prevenció de la malaltia i fer-los saber que els especialistes estan treballant perquè es controle i finalitze al més prompte possible. També és important empoderar-los en les seues cures de salut, com llavar-se les mans.
Resulta molt rellevant que els familiars de les persones majors establisquen un espai d’escolta, que va més enllà de saber com ha anat el dia o com està, és deixar-los expressar-se i contar les seues pròpies històries o preocupacions i dir-los que no estan sols.
També és recomanable establir unes rutines a l’hora d’alçar-se, ficar-se al llit i del lavabo, així com arreglar-se per a veure’s bé. Totes aquestes recomanacions es completen amb fer exercici, perquè es mantenen actius i contents. I sobretot, evitar transmetre’ls preocupacions i donar-los tranquil·litat. En resum, “amb més o menys freqüència hem de resoldre situacions que ens poden disgustar, o sentir que els dies passen sense que hi haja res que ens satisfaça.
La forma com percebem el que ens passa, és a dir, els nostres pensaments, influeix en les nostres accions i en el nostre nivell de plenitud. I encara que no existeix cap recepta de la felicitat definitiva, com hem vist sí que es poden exercitar els pensaments per a evitar l’angoixa i sentir-se més enèrgic”, conclou la psicòloga Charo Guerola.