Sembla que va ser ahir, però ja ha passat una dècada des que va nàixer el Betlem de la parròquia Sant Josep. El dissabte per a homenatjar a tots aquells, es va celebrar un acte a les 20.15 hores, després de l’eucaristia. La particularitat d’aquesta representació del naixement de Jesús és que es va fer en 2011 de manera artesanal i amb la col·laboració de persones amb vincles a la parròquia.
El dissenyador i coordinador del projecte va ser Gonzalo Mollá Galiana, qui va aportar el seu saber i el seu entusiasme, acompanyat pels promotors de la idea. “Tot va nàixer en una conversa amena en la perruqueria, entre Maruja Ferri i Pedro Mora, quan van parlar de Nadal i la nostàlgia de les tradicions heretades dels nostres majors i que temien que es perderen, com per exemple, muntar el Betlem”, relata Gonzalo Mollá.
Maruja Ferri va imaginar que seria bonic que la parròquia tinguera el seu propi Belén, desitge que era compartit pel rector del moment, José Mª Payá. La il·lusió es va prendre prompte en Pedro Mora qui va afirmar tenir a la persona idònia per a executar aquest projecte: Gonzalo Mollá.
És així com el Betlem de la parròquia de Sant Josep va fer els seus primers passos i va anar construint-se a força d’hores lliures, esforç i de manera altruista. Després de diversos mesos de treball, convertint poliestirè en espais, es va aconseguir tenir els escenaris típics per a acollir les diferents escenes i quedava un nou repte: poblar-los amb figures. Per a la primera edició Pedro Mora va cedir les seues, obra de l’escultor Maig Lebrija i es muntava així el primer Betlem de la parròquia.
A l’any següent es va organitzar un micromecenatge, perquè les persones que volgueren sufragar alguna figura o grup així ho feren. Eren obra del prestigiós artista murcià Jesús Griñán. En aquest sentit, el Betlem es convertia, més si cap, en part de la parròquia. En total, 9 m² que es van completar el tercer any amb l’escena del desert i la fugida a Egipte.
L’acte del dissabte va homenatjar a la gent de la parròquia pel seu lliurament i dedicació, als padrins de les figures, a la població perquè puga gaudir d’aquesta obra molts anys més i a les persones que es van involucrar incondicionalment: Maruja Ferri, Enrique Climent, Pedro Mora, José Mª Payá, el mateix Gonzalo Mollá i la Germandat del Temple. El tríptic de la seua constitució recollia en una sola frase l’esperit d’aquesta iniciativa: “Somiar és gratis”. I aquell somni es va fer realitat i tot gràcies a unes baules d’il·lusió que van posar el seu granet de sorra.