El cinema club Utiye estrena temporada i obri les portes al públic. I a la digitalització. Pagar amb targeta o comprar l’entrada per internet són dos dels nous serveis que el club ha incorporat. Una millora que s’ha pogut realitzar gràcies a la digitalització de l’entrada al cinema. El tres de setembre és la data que ha marcat aquesta entitat cultural ontinyentina per a reprendre la programació cinematogràfica de qualitat. Per a entrar en matèria, el primer títol serà la repesca del film Otra Ronda, de Thomas Vinterberg, per la bona acceptació que va tindre la temporada passada, per a totes les persones que se la van perdre i, per què no?, Per a tot el públic que vulga fer un segon visionat de la Millor Pel·lícula Internacional en els premis Oscar.
Altres títols que completaran la programació del mes de tornada a l’escola seran Annette; Las cosas que decimos, las cosas que hacemos i Queridos Camaradas. També arrancarà al setembre el documental mensual, en la col·laboració que va començar la passada temporada, dins de la iniciativa Acció Documental+, amb la pel·lícula Com jo vulgui. En aquest cas, tracta la indignació de les dones egípcies arran de les violacions en grup, que van desencadenar grans protestes en defensa dels seus drets.
D’una forma més detallada, Annette va ser la pel·lícula inaugural del festival de Cannes. Aquest musical francés és desconcertant i fascinant, amb una veu en off que convida l’espectador a contindre la respiració. La sinopsi tracta la vida d’una parella que canvia radicalment amb l’arribada de la seua filla al món. Quant a la proposta de Las cosas que decimos, las cosas que hacemos, aquesta conta la història d’una dona embarassada que comparteix passejos i conversa amb el millor amic del seu home i sorgeix l’amor.
La cinta que canvia radicalment de terç és la russa Queridos Camaradas, basada en fets reals. La història rememora la matança de Novocherkask (Rússia, 1962), però se centra en recordar els esforços que el govern soviètic va fer per a amagar-la. Recorre a les emocions pures però sense caure en el maniqueisme.