La història del que hui coneixem com ‘Meló d’Ontinyent’ començà en 1860, si fa no fa, i hem de circumscriure-la a les vicissituds personals i empresarials de la família Penadés. Al respecte, de manera específica, cal destacar les actuacions d’en Joan Penadés i Morant, titular de la marca ‘La Corona’ i del seu fill n’Enric Penadés i Sanchis titular de ‘Melones Oro’. No obstant també hauríem de citar en el marc d’esta família a Joan Penadés i Sanchis i a Joan Micó i Penadés, respectivament, fill i nét de Joan Penadés i Morant. Joan Micó Penadés heretà la marca ‘La Corona’ i l’explotà comercialment fins a 1960.
Com diem Enric Penadés Sanchis inicià un negoci de cultiu i comercialització de melons. Es tractà d’un meló de tot l’any, més bé menut, la grossària del qual no arribava als dos quilograms. Es solien qualificar com melons d’una sola menjada. A més, es caracteritzen per ser d’un color exterior groc intens i homogeni, tret d’unes xicotetes marques allargades, que en alguns casos es donen a manera de cicatrius marrons. L’aspecte interior és caramel·litzat, més intensament en la part de les llavors i el seu gust és peculiar, genuí i molt dolç. Podem dir que com este meló, amb les seues característiques gastronòmiques, no hi ha igual, si es cultiva correctament.
‘proveïdor de la real casa’
Amb estos melons s’aconseguí el títol de ‘Proveïdor de la Real Casa’. Igualment guanyaren, a banda dels de París, altres títols i guardons en distintes Exposicions, com la Hispano-Francesa de Saragossa en 1908 o la Regional de València en 1909; i en altres certàmens destacats.
La referència que tenim és que a principis de 1915, Enric Penadés i Sanchis, sol·licità el registre d’una marca destinada a la comercialització de melons i altres fruites. La marca consistia en “Una corona de cinc puntes baix la qual figuraven les Inicials E.P. ambdues grafies rodejades per la llegenda –Únicos melones de oro y otros Frutos –”. Igualment es sol·licità en el registre d’exportadors una autentificació de la marca esmentada sota la llegenda ‘Melons, granades et d’autres fruits’; registre que fou concedit amb data del 18 de novembre de 1915 baix l’empara de la marca espanyola número 26.527. Estos registres es prolongaren en el temps successivament.
Podem afirmar que Enric Penadés Sanchis és el primer que exportà, amb la seua marca “Melones de Oro”, els melons d’Ontinyent per Europa. De tal manera que gràcies al seu èxit es produix una simbiosi comercial entre el “Meló d’Ontinyent” i “Melones de Oro” donant, per extensió, fama mundial al nostre Meló d’Or. En 1940, el President Winston Churchill, afirmà al Parlament que “el soldat britànic és tan bo o millor que els melons d’Or”, llavors coneguts, al Covent Garden de Londres com “els Golden Melons”. Igualment en 1932, s’interpretaren erròniament, per duanes, uns preceptes legals, posant inconvenients a la marca referida anteriorment, donat que esta incorporava una Corona Comtal. En poc temps una resolució del Ministeri d’Agricultura, Industria i Comerç donava la raó a Enric Penadés i Sanchis i li permetia continuar utilitzant la seua marca.
Els cultius o les plantacions produïdes per Enric Penadés i Sanchis abastaren les terres de diferents termes municipals de la Vall d’Albaida. Els seus principals magatzems foren ubicats, primer al carrer Gomis número seixanta huit, (de l’època) de la ciutat d’Ontinyent, seguidament en la carretera de València, a un kilòmetre del casc urbà i simultàniament també al poble de Benigànim. Els Melones de Oro anaven senyalats sobre la seua pell amb uns “dibuixos” que representaven les pròpies marques, fets amb segells de puntes de coure. En este sentit cal destacar que Enric inventà un segell elèctric que vostès poden observar… Cal indicar que estos “dibuixos” eren propis de la família Penadés. Eren els únics melons que arribaven al mercat “marcats” amb aquelles senyals sobre la pell dels fruits.
El Meló d’Or d’Ontinyent: història d’un producte amb fama internacional
