El model associatiu està en crisi?

Existeix una crisi actual en les associacions veïnals o aquestes han viscut en crisis intermitents al llarg de tot el seu recorregut? Bé siga una problemàtica que s’ha aguditzat en l’actualitat o un mal endèmic, els últims a llançar un SOS al barri ha sigut l’Associació Veïnal de Sant Rafel. En paraules de la seua presidenta actual, que fa 11 anys que està en el càrrec, Mª Modesta Pastor, “l’assemblea que vam celebrar llançant un crit d’alarma, perquè l’associació no desaparega, ha tingut una part positiva i una altra no tant”. Segons explica Pastor, “els assistents van preguntar, van tindre inquietud per saber com funciona l’associació i quines són les tasques que s’exerceixen, així com quina és la fi d’una associació. I se’ls va explicar tot amb detall. També es va informar que hem tingut sempre molt bona comunicació amb l’Ajuntament d’Ontinyent, mentre ha existit l’associació, fa aproximadament 40 anys”. La cara negativa que és que ningú va fer el pas per a prendre el relleu, encara que des de l’associació es mostren esperançats i entenen que “malgrat que encara no haja eixit ningú per a ser presidenta o president, creiem que algú s’animarà”. Mª Modesta Pastor està onze anys al capdavant d’aquest col·lectiu veïnal i té motius personals per a deixar el càrrec. “Fa falta un relleu generacional en l’associacionisme”, afegeix.

Altres exemples

En el barri més poblat de la ciutat, Sant Josep, la situació de provisionalitat en el col·lectiu veïnal s’ha instal·lat des de fa uns anys. Encara que no existeix una presidència nominativa, l’associació continua funcionant amb una junta gestora.

En l’altre extrem es troba l’Associació Veïnal el Llombo, on sí que s’ha donat un relleu generacional. En aquest cas expliquen que succeïa una cosa similar, “la junta va comentar que no podia tirar avant les festes del barri i que necessitava la implicació del veïnat. Perquè no desaparegueren, un grup d’amics del barri ens involucrem. Quan van passar les festes, i pel bon ambient que s’havia produït, entrem en la junta donant relleu a algunes persones que ho van deixar en eixe moment, mentre que unes altres van continuar”. Aquesta fórmula va permetre que en la junta actual hi haja integrants que ja coneixien el treball i la gestió interna i que se sumara saba nova per a afrontar una etapa renovada.