El dilluns de festes l’olor acre de la pólvora cremada envaeix la plaça Major. Enmig del soroll, entre pausa i pausa, els vibrants parlaments cobren protagonisme en una mar de fum. Són les Ambaixades. Un cant a les antigues glòries medievals escrites a través de 528 versos pel literat Joaquín. J. Cervino Ferrero. Un dels actes centrals de les festes, on la pólvora i la paraula es mesclen en una jornada d’apoteosi. Uns textos que l’any 2018 serien posats en valor, després que les Ambaixades i la Baixada del Crist d’Ontinyent foren declarades Bé d’Interés Cultual Immaterial (BIC), per part de la Conselleria de Cultura.
En el text de J. J. Cervino apareixen esmentats sis personatges, no obstant això, hi ha dos que encara que durant la recreació teatral sí que interactuen, durant les festes no ostenten el paper de càrrecs. Ells són els sentinelles, els protectors del castell. Per a aquestes festes, aquests personatges enguany els protagonitzen Joan Cucart, per part del bàndol cristià, i la comparsa Arquers i Sara Folgado, de l’exèrcit de la mitja lluna, per la comparsa Omeies. En el cas de Joan (soldat cristià), és qui obri l’ambaixada del moro, pel matí: “Insigne villa, en quien el cielo santo / Derramó a manos llenas sus bondades, Y en los días de gozo fue tu escudo”. Són els versos que Cucart pronunciarà el pròxim 29 d’agost, des dels merlets del castell de fusta, i davant un públic que, com cada any, observa amb entusiasme la representació històrica. Va ser el seu pare, Juan Cucart (banderer), qui li va proposar que fora sentinella per a les festes de 2020. No obstant això, la pandèmia va arribar i tot es va paralitzar. Sobre els nervis, ara que queden poques setmanes, així els defineix Joan: “Tinc el cuquet aqueix del budell, que et recorda que ja queda poc. Però al final crec que els nervis són positius, sempre seran ací, no obstant això, he fet teatre i això m’ha ajudat molt”, comenta.
Per la vesprada és el torn de l’ambaixador cristià que, amb els seus versos tracta de recuperar la vila de les mans musulmanes. J. J. Cervino destina poques línies al sentinella moro, però ho descriu com a simple, un xerraire —‘ Hablador eternal, cumple tu oficio’—, relaten els versos. És en aquest punt, en el qual Sara passa la acció i cobra protagonisme. Es tracta de la primera vegada que aquesta jove ontinyentina ix a les festes, per la qual cosa la il·lusió i l’entusiasme s’han apoderat d’ella. “Els meus pares no són d’Ontinyent, arribem ací des d’un poble de la Horta de València quan jo era xicoteta. La meua relació amb les festes sempre ha sigut d’espectadora”, subratlla Folgado, qui a poc a poc, Entrada rere Entrada, va anar desenvolupant aqueix sentiment cap a la festa, que només s’entén quan es viu des de dins. A poc a poc s’acosten els dies grans, i així ho està vivint ella: “Estic generalment tranquil·la, em sé el text, encara que sempre et pots equivocar, i existeix aqueixa possibilitat de no donar bé el peu de text a la persona que va darrere, també tinc una mica de por d’entropessar-me (riu), però generalment bé, tinc memoritzat el text i no l’embolicaré en excés”, conclou.