Els Tex-Mons immortalitzen el pas del temps

Los Brincos cantaven Ahora todo pasó, però els records romanen i també allò que queda publicat. Així ho han entés des del grup musical ontinyentí dels anys 60, Tex-Mons, ja que un dels seus components, José Rafael Galiana ha recopilat les fotografies que tenia el grup i les anècdotes més peculiars en un llibre: Tex-Mons. Abans i ara. “L’objectiu senzill del llibre no és contar la història del grup, tan sols recopilar i ajuntar les fotografies que tenia el grup i transmetre els fets que ens han passat, així com donar una ullada pels llocs on hem actuat”, explica José Rafael Galiana.

El temps de pandèmia és el que ha aprofitat aquest component dels Tex-Mons per a recopilar tota la informació i posar-la en ordre cronològic. Un treball costós que s’ha arredonit amb el disseny i maquetació de Jesús Bordera i l’edició de TXTO Editorial. “Volia fer un foto-llibre i en Jesús Bordera vaig trobar la persona que va entendre a la perfecció quina publicació volia”, afegeix.

La primera secció del llibre arreplega els components que ha tingut el grup al llarg del temps, el mateix autor, José Ramón Tormo Casanova, Francisco Francés Soler, José Luís Montés Gil, Alejo Micó Ferri, Adrián Martínez Sanchis i Vicente Martínez Sanchis. Entre tots ells, l’autor li dedica un article de cloenda del llibre al seu amic José Ramón Tormo, creador de l’Associació Pàrkinson Benicadell, qui va instaurar festivals benèfics per a recaptar fons per a aquest col·lectiu social, permetent al mateix temps el ressorgiment d’alguns grups de música de la seua joventut. Un homenatge pòstum a aquest component que ha deixat un gran buit en els Tex- Mons.

Pel que fa als orígens del grup, José Rafael Galiana conta una anècdota per la qual el grup és recordat entre alguns ontinyentins. “El quiosc de Casa Garrofa, en el Cantalar de Sant Vicent, va ser el primer en tindre una gramola, on es podien seleccionar cançons, introduint prèviament una moneda. El que fèiem nosaltres era escoltar la que volíem tocar, anar al lloc d’assaig i traure els acordes. Si hi havia algun fragment que no agarràvem escoltant-la una vegada, repetíem l’operació tant com calia, perquè la cançó isquera el millor possible”. En aquell temps els espais d’assaig eren les cases dels integrants del grup, com s’arreplega en la publicació.

La part gràfica més extensa del llibre fa referència a les diferents poblacions i ciutats on han actuat els Tex-Mons al llarg del temps, per ordre alfabètic. José Rafael Galiana recorda com eren aquells anys, entre 1963 i 1969, “molt diferents dels d’ara”. Per tal d’oferir activitat cultural duien a terme actuacions en el Centre Parroquial, espai on van començar la seua trajectòria. “Era com un assaig obert al públic i venien familiars, amics i també detractors. Era fantàstic”. Des d’un primer moment, aquest grup que es caracteritza per ser imitador de Los Brincos, es va oferir per a participar en festivals benèfics per a diferents causes solidàries. També recorden les actuacions en l’emissora EAJ30 Ràdio Ontinyent, interpretant cançons a petició dels oients, de manera benèfica. Les contractacions per les poblacions de les comarques veïnes, no es van fer esperar “sent molt estimats i respectats a l’Alcoià- Comtat”.

Els integrants tenen un bon record de la participació en RTVE, en la final de ‘Musical 69’, on vanarribar gràcies a l’actuació en un programa en Ràdio Múrcia on van quedar primers. L’aventura a Madrid va ser una experiència i tot i no guanyar i estar treballant, tenien els ànims ben alts per a buscar un futur professional en la música en la capital d’Espanya, però l’aventura no va donar el seu fruit. Al llarg dels anys, aquest grup ha mantingut intacta la seua essència i el seu caràcter solidari.

Demà dimecres 18 d’agost els seus integrants tornaran a xafar l’escenari, en aquest cas de la Glorieta, per tal de compartir amb el públic el que tant els agrada: la música dels 60. I així continuaran “fins que l’artrosi ens deixe i l’actuació estiga a l’altura”.

Per arredonir la recopilació de la història del grup i per gentilesa de Pedro Mora, també s’ha recuperat una actuació en l’OTK, de l’any 90 en dvd, en la qual l’artista principal era Bruno Lomas. I és que els records, si es posen en un suport de paper o digital, queden enregistrats per al futur.