fbpx

Es torna a obrir el conflicte de les casetes amb multes de 7.000 €

Semblava que era un tema del passat al qual ja se li havia posat solució, però més de quinze anys després es reviu el conflicte de les casetes i és que diversos veïns estan rebent multes coercitives i veient embargats els seus comptes per al pagament d’aquestes. Els propietaris afectats són alguns dels quals van formar en el seu moment l’Associació en Defensa de les Casetes (ADECA), que van ser imputats per construir els seus habitatges en sòl no urbanitzable i que la Fiscalia va determinar el sobreseïment lliure de la causa, entenent que aquests van actuar moguts per un error invencible pels missatges que transmetia l’administració pública.

Multes de 7.000 euros

Això obria a finals de 2013 la porta a regularitzar aquestes casetes en el disseminat d’Ontinyent. Ara, gairebé una dècada després d’aquest acte, els propietaris han vist embargades els seus comptes, a causa de multes coercitives que segons ells ascendeixen a gairebé als 7.000 euros. “Ens multen perquè diuen que no vam finalitzar les cases abans de 2014 i, per tant, no es poden regularitzar“, explica Víctor, un dels afectats que assegura que el seu habitatge sí que estava finalitzada abans d’aquest any.

En el cas d’Alicia, una altra de les damnificades declara que “la nostra casa està consolidada des d’abans de 2014, ens falta xapar el sòl i altres detalls, però des de 2007 no hem mogut un dit, esperant que algú ens autoritzés a finalitzar”. Una situació semblant és la de Paula, una altra veïna que ha estat multada per la seua caseta en sòl no urbanitzable.

Ella tampoc va finalitzar les seues obres abans de 2014, ja que “tenia una ordre de paralització i després ja no va donar temps. L’Ajuntament d’Ontinyent ens va prometre una solució i ara estem de nou igual”. Una altra de les qüestions que denuncia Paula és que li han embargat el primer pagament de la multa, de 600 euros, “en el compte en la qual el meu fill cobra la seua pensió, per reconeguda una discapacitat del 43%”. “A més, si la meua casa se suposa que és il·legal, per què em cobren les escombraries i la contribució?, no és coherent”, explica. Aquests tres afectats asseguren no ser els únics que estan en aquesta conjuntura i són “al voltant de cinc famílies les afectades”.

Tots ells coincideixen en el fet que esgotaran totes les vies administratives i legals per a aconseguir una solució. “Estem disposats a anar fins a Brussel·les”, diuen Alicia i el seu marit, fent referència al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Són molts anys, ja han passat per tribunals i no descarten tornar a ells. Així, aquestes veïnes i veïns d’Ontinyent denuncien que aquest procés els ha causat “seqüeles psicològiques”, “problemes per a dormir” i “ansietat”.

Aquests propietaris afectats creuen que les diferents administracions “s’estan passant la pilota” i exigeixen que l’Ajuntament pose solució als seus casos, “tal com van prometre en ple municipal que farien”.

L’ Ajuntament senyala a la llei de Generalitat

Des de l’Ajuntament d’Ontinyent expliquen que la voluntat és solucionar tots els expedients d’infraccions urbanístiques. “En el seu moment es van obrir més d’un centenar d’expedients, dels quals el 95% han anat o s’estan solucionant”, conta Joan Sanchis, regidor de Territori. Aquestes solucions han vingut de la mà dels plans parcials en el sòl urbanitzable o amb la declaració individualitzada de minimització. Per a aquest 5% restant, Sanchis, indica que “són casos que encara no tenen una solució, perquè la Llei Urbanística Valenciana no ho permet. Es van fer diverses reformes legislatives, una en 2015 i una altra en 2019, però hi ha construccions que encara no poden legalitzar-se”.

Així, afirma que “les multes les posa l’ajuntament, però perquè així ho indica la llei de la Generalitat Valenciana”. Una altra de les explicacions que dona el responsable municipal de Territori és que “la llei també diu que podem posar les multes o executar l’enderrocament directament i cobrar-li al propietari els costos. Nosaltres hem optat per les multes, perquè el que volem és que es legalitzen les construccions”.

En aquest sentit, Sanchis recorda que el mes de juny passat, es van reunir amb el director general d’Urbanisme, Vicente Joaquín García Nebot, en una trobada en el qual també estava l’Associació de Promotors i Constructors, així com la d’Arquitectes i Arquitectes Tècnics. En aquesta reunió es va instar la Conselleria que flexibilitzés la minimització en el sòl no urbanitzable. “No demanem que es consentisca la construcció de nous xalets, sinó que es puga legalitzar el que ja existeix i que a més es permeta que aquestes construccions, en sòl no urbanitzable, puguen instal·lar-se plaques solars o canviar les finestres per a millorar l’eficiència energètica”.