Esther Tauroni va arribar a la Vila amb un projecte de vida sota el braç. D’això han passat 20 anys i la motivació per recuperar un barri tranquil l’ha portat a presidir l’associació veïnal.
– Què t’ha portat a presidir l’associació?
– “Des que soc veïna del barri, fa 20 anys, pertany a l’Associació Veïnal de la Vila. Ara m’ha portat a la presidència la motivació de tornar a trobar el barri que vaig conèixer quan vaig decidir triar la Vila com el lloc on fer el meu projecte de vida”.
– Com era el barri fa 20 anys?
– “Era un barri preciós, amb un projecte en el qual estaven implicades les institucions, amb el pla Bavila. Era dinàmic, divers, tranquil, magnífic perquè els nostres fills gaudiren de la possibilitat de jugar als carrers. Descongestionat, sense trànsit i, sobretot, un barri pel qual apostem molts per fer realitat els nostres somnis. De fet, la Vila té dos tipus de residents: els que s’han criat aquí, amb forts arrelaments familiars, i els que descobrim en aquest barri un model de vida diferent del qual coneixíem. Moltes i molts de nosaltres vivíem en ciutats grans, en pisos petits, amb molt de soroll, amb molt de trànsit i buscàvem just el contrari i la Vila ens el va donar”.
– I què ha passat en aquestes dues dècades? Com és la Vila ara?
– “La Vila ara mateix és un vaixell enfonsant-se. És un barri insegur, tant en la convivència veïnal, com urbanísticament, ja que hi ha moltes cases en ruïna. Hi ha immobles abandonats, tant per particulars com per entitats bancàries. Aquest tipus d’habitatges són amagatalls de tripijocs, per la qual cosa augmenta la perillositat per al veïnat. És un barri despoblat per falta de suports per part de les institucions i també de promeses incomplertes. Ara hi ha una imatge col·lectiva que les persones que viuran a la Vila tenen pocs recursos econòmics. Això és un error. Hem arreglat els interiors de les cases, ens hem deixat en aquest objectiu tota la nostra obstinació i recursos, però sabent que era una aposta important. Confiem en les institucions i ens van defraudar: tots vam caure en el parany que la teulada i la façana estaven subvencionats. 20 anys enrere, va haver-hi un projecte conjunt, per fases, i ens van donar la possibilitat que el cost de la rehabilitació de façana i teulada es pagués mensualment fins a cobrir el cost. Però va canviar la legislatura i moltes cases es van quedar fora del projecte. Les promeses es van diluir”.
– Com és la junta que t’acompanya?
– “Som gent que no vam néixer en aquest barri, però que apostem per ell, perquè volíem crear aquí les nostres famílies, compatibilitzar treball i residència, perquè hi ha molts treballadors per compte propi i de professions liberals. Som gent emprenedora, dinàmica, somiadors i per què no, romàntics, enamorats del barri històric”.
– Quina és la prioritat del col·lectiu veïnal en aquesta nova etapa?
– “En aquest moment, el més important, i després dels gravíssims esdeveniments que han tingut lloc aquest estiu, el tema prioritari és la seguretat ciutadana. Aquí hi ha hagut una onada de robatoris i d’actes vandàlics que han atemptat contra la seguretat personal, que és el que ens ha fet despertar de la normalització que li havíem donat a molts fets que estaven succeint. Això només ha estat la punta de l’iceberg i ens correspon aprofundir en la base d’aquesta problemàtica. També hem descobert la gran inseguretat d’aquest barri per a les dones, hi ha diverses persones amb ordres d’allunyament i ens ha fet veure que és un barri insegur, fins i tot des del punt de vista de la il·luminació. A més, les cases abandonades es converteixen en caus de dolents i també creen inseguretat els punts de venda de substàncies il·legals que venen aquí a consumir molts joves. Abans vivíem tranquils. Ara se’ns ha privat de sentir-nos segurs dins de les nostres cases”.
– L’abandonament de les cases, és una assignatura pendent?
– “El tema urbanístic també és important. Genera molta inseguretat que els nostres propis habitatges no estiguen en les condicions que ens agradaria i els immobles confrontants estan abandonats, ocasionant perjudicis a les persones que sí que estem residint. Seria interessant fer un cens d’habitatges, per a saber quines cases estan habitades i quins no, així com disposar d’un perfil demogràfic del veïnat”.
– Què necessita ara la Vila per a revitalitzar-la?
– “No podem revitalitzar-la, perquè jo entenc que ara no se li pot donar vida, abans, cal solucionar els problemes que hi ha. No podem convidar a gent al fet que vinga a viure perquè seria enganyar-los, viurien en una inseguretat”.
– En aquests moments hi ha dos grans projectes que aborden la recuperació la muralla, en dos fronts diferents: un d’ells en execució i l’altre preveu la construcció d’habitatge nou…
– “Hi ha un sentiment que tenim tot el veïnatge: que s’intente justificar que s’han realitzat inversions a la Vila parlant de la muralla o de l’ascensor, és inadmissible. A cap de nosaltres ens ha repercutit la recuperació de la muralla en el dia a dia. Si apuntem al parc, ens han privat de gaudir d’ell durant molts anys i podríem plantejar-nos això s’hagués permès en qualsevol altre barri d’Ontinyent? Per què hem de permetre i suportar a la Vila el que no es permet en un altre lloc? Paguem el triple de contribució que els veïns d’altres barris i no tenim lloc per a aparcar, ni jardí, ni centre social per als nostres majors. La muralla és un element patrimonial de tot Ontinyent, però no justifica la inversió que es fa en el barri. Pel que respecta a l’altre projecte, encara per executar, s’ha permès deixar caure el Callarís, que era el vestigi del barri jueu a Ontinyent. L’ajuntament ha prioritzat que es construiran pisos nous, abans que recuperar aquest carrer emblemàtic i amb història”.
– Veuries viable un pàrquing a la Vila?
– “No és que ho veja viable, és que ho veig necessari. El que no poden és reduir les zones d’aparcament sense un pla B. L’alternativa que tenim és deixar els nostres vehicles en altres barris i a vegades durant caps de setmana sencers per qualsevol motiu. No em referisc a les festes grans, sinó a qualsevol celebració o esdeveniment”.