Participar en la Zegama-Aizkorri és pràcticament un somni per a qualsevol practicant de les curses per muntanya. Aquesta prova és considerada com una de les millors maratons d’Europa dins del món del trail. Els ontinyentins Eva Gil i Salva Mora han aconseguit no només participar, sinó travessar la línia de meta i obtenir la seua medalla de finisher.
Un total de 42,195 km, 5.472 metres de desnivell positiu i una dificultat “molt alta”. Així és la Zegama-Aizkorri Mendi Maratoia, que aquest any complia 22 edicions. En la prova només poden participar 500 corredors, dels quals la meitat correspon a esportistes d’elit, que es dediquen professionalment a aquests esdeveniments o antics participants que hagen obtingut finalitzar la prova en menys de 5 hores. Els 250 competidors restants són escollits a través d’un sorteig. Aquest últim és el cas d’Eva i Salva, que van ser uns dels afortunats entre més de 3.000 sol·licitants. “Per a nosaltres ha sigut la primera vegada que ho intentàvem. Però coneixem a molta gent que fa anys que s’apunta al sorteig sense sort”, explica Eva, corredora, com el seu company Salva, del Club Atletisme Ontinyent.
El diumenge, dia 14 de maig, arribava aquest repte, però l’aventura va començar molt abans. “Va ser en febrer quan ens van comunicar que teníem dorsal i vam començar a preparar-nos més seriosament”, recorda Eva. Ella ja havia fet una marató i una altra prova de 54 km, però encara així admet que ténia “molta pressió”. Per a Salva era la primera vegada en aquesta distància, però partia d’una millor condició física que la seua companya. Tots dos van comptar amb la supervisió i consells de l’entrenador Carlos Vidal per preparar aquesta dura aventura a la qual s’enfrontaven.
Meteorologia adversa
La Zegama de per si ja és una prova molt dura, però en aquesta ocasió “ha sigut realment èpica” i és que Eva i Salva s’han hagut d’enfrontar a unes condicions meteorològiques molt complicades. “Va ploure, caure pedra, va fer molt de vent i boira, així com moltíssim fred. A més, el fang va estar present durant tot el trajecte”, expliquen. “Alguns corredors, fins i tot de la categoria elit, van abandonar per hipotèrmia i l’organització va haver de modificar el trajecte perquè les condicions no eren favorables per passar per un dels cims del recorregut”, assegura l’atleta del Club Atletisme Ontinyent. A tot això, a més calç afegir una particularitat. “En el kilòmetre 19 hi ha un tall. Si no arribes a eixe punt abans de 3 hores i 15 minuts, estàs fora de la cursa“, detallen. Eva va arribar a aquest punt molt just, concretament, en 3 hores i 11 minuts.Tant ella com Salva no només van superar aquest primer entrebanc, sinó que han tornat a casa amb la satisfacció d’haver finalitzat i superat aquesta espectacular aventura.
“Ha sigut una experiència molt bonica, però molt dura. Zegama no és una marató normal, és molt tècnica i les condicions meteorològiques són un punt afegit a la dificultat”, conta Salva. Per a Eva aquest repte “ens ha fet aprendre moltíssim. Ens agrada molt la muntanya, però no hem de perdre-li mai el respecte. És una experiència increïble”. Una vivència que cap dels dues oblidarà.