El concurs havia quedat desert. Alguns artistes als quals se’ls havia encomanat l’encàrrec varen declinar l’oferta. A l’Ajuntament, potser, es trobaven una mica neguitosos. L’any següent, 1985, anava a ser important perquè la ciutat acolliria el II Congrés Nacional de les Festes de Moros i Cristians. Es volia donar una bona imatge i es comptava amb l’impacte de la renovació del Castell de Festes. El vell datava de la postguerra i, amb quasi mig segle, havia complit la seua missió.
Algú va tindre la idea a la comissió de govern. El regidor Ximo Vilar va estar l’encarregat de contactar i traslladar la proposta. El seu receptor era un artista ontinyentí, amb solvència i reconeixement per la seua trajectòria: Helios Gisbert. Ell sí que va acceptar l’oferiment. I es va posar mans a l’obra. “No era la meua especialitat. No ho havia fet mai. Jo no em dedicava a eixes coses”, relata un pintor que ja comptava amb premis i exposicions a galeries prestigioses.
L’OFICINA TÈCNICA
Però en tota aquesta història n’hi ha un punt d’enllaç, un desencadenant que fa que les coses arribaren a bon port. “Va ser definitiva la col·laboració completa que vaig tindre de l’Oficina Tècnica”, subratlla Helios Gisbert. Ell havia estat regidor de la comissió de patrimoni en la primera legislatura de la retrobada democràcia municipal. Hi havia complicitat. I aquest factor va facilitar molt el treball. “Teníem molts reptes: crear una estructura de metall que abraçara tota la façana de l’Ajuntament; numerar totes les peces, una a una… tot això va ser possible gràcies al fet que es va crear un bon equip de treball amb els funcionaris de l’Oficina Tècnica”.
El pintor nascut a Alcoi i establert a Ontinyent des dels 18 anys es va inspirar en fortaleses com el castell de Biar, “que és eminentment d’influència musulmana, encara que vaig introduir alguns elements cristians”. Sobre els plànols i esbossos que anava traçant al seu estudi, els detalls que aportaven els membres de l’equip creat servien per a millorar la materialització del disseny. El relleu dels cantons. L’acabat dels torreons. La proposta de la porta…
TALECÓ
En aquest rescat dels records, Helios no vol deixar a banda la fusteria Hermanos Salvador (popularment Talecó), “ells es van implicar moltíssim i per això el resultat va ser òptim”. Afegeix els dies i nits pensant, somiant, maldormint, pendent de la fabricació. Després del muntatge, tan costós, tan complicat la primera volta. I, ara, queda la satisfacció d’un element emblemàtic de les Festes i la ciutat.
PROMOCIÓ
La rèplica del Castell de Festes tornarà a estar a l’abast dels lectors d’El Periòdic d’Ontinyent a partir del pròxim dissabte 31, amb la revista ‘Orgull de Festes’.