“La meua xiqueta porta tres dies sense menjar. Si no els maten les bombes, ho farà la fam“, expressa Mara Blasco a l’altra part del telèfon. “Cada dia li parle a la seua mare al voltant de les 6 del matí i el primer missatge que m’envie és: ‘continuem vives‘. És la veu de la desesperació. Des de fa tres anys aquesta albaidina acull durant els mesos d’estiu i Nadal a Ilona Myskho, una xiqueta de nou anys que ara es troba atrapada a Ucraïna, concretament en la zona d’Ivankiv. Per allí passen les tropes russes amb direcció a Kíev. Un lloc hostil on les bombes i els tirs s’han convertit en una constant des que va començar la guerra.
“Quan va arribar per primera vegada a Albaida mai havia vist un cotxe. A la seua casa d’Ucraïna no tenen inodor, no tenen rentadora, no tenen aigua calenta“, manifesta Blasco. Ilona és un dels 100 xiquets i xiquetes del programa d’acolliment ‘Respira‘. Una iniciativa de l’ONG Infancia de Nad, en la qual famílies espanyoles acullen durant diversos mesos a menors que viuen en la zona de Txernòbil. Un territori castigat per la radiació i la pobresa.
Ara s’enfronten a una incertesa que no saben quan cessarà, en la que corren perill les seues vides. Estan atrapats sense poder eixir dels seus refugis. Un peu fora de casa pot ser sinònim de mort. Contínuament se senten dirs i el baluern de les bombes sona a prop.
Demanen un corredor humanitari
“Nosaltres teníem una infraestructura creada per a salvar als xiquets a través de furgonetes i cotxes. Ho teníem tot previst per a quan hi hagués un alt al foc o un corredor humanitari poder treure als menors amb seguretat. Ara ens trobem amb la dificultat que moltes d’aquestes carreteres i ponts estan tallades. L’única via que els queda és caminant i això és pràcticament impossible”. El poblat on viu Ilona amb la seua família biològica, Termakhivka, està a més de 400 quilòmetres de la frontera amb Polònia, per la qual cosa dificulta la seua arribada fins allí més quan no tenen transport.
2.500 famílies interessades a acollir
És per això que fan una crida a la comunitat internacional perquè es cree un corredor humanitari i permeta la eixida segura de milers de xiquets que es troben en aquesta situació. “Si no hi ha un corredor de seguretat als nostres xiquets no els podem treure d’allí”. Però Mara i l’ONG a la qual pertany no volen deixar a ningú enrere. “Volem que davant aquesta situació de guerra vinguen els germans dels nostres xiquets, les seues mares, així com qualsevol altre menor de l’aldea que no pertanyen a cap associació “. I voluntat no falta. En tan sols quatre dies, aquesta veïna d’Albaida ha rebut més 2.500 peticions de famílies de tota Espanya interessades a acollir a xiquets i xiquets ucraïnesos.
Només de la zona de la Vall d’Albaida i comarques de voltants com la Costera, el Comtat i l’Alcoià, li han arribat més de 400 formularis de ciutadans interessats a acollir. A Ontinyent aquestes sol·licituds han estat prop d’un centenar. “Ara en els acolliments no hi ha temps, ha de ser famílies que estiguen disposades a acollir refugiats durant el temps que faça falta”, matisa Blasco. No obstant això, la situació continua immòbil, fins al moment només s’ha pogut traslladar algun grup de xiquets i mares fins a Eslovàquia i Polònia i s’espera que aquest dissabte isca un altre, direcció a Romania.
Un possible alto el foc
Aquest dijous a última hora, després d’una segona ronda de negociacions, les delegacions de Moscou i Kíev acordaven obrir un corredor humanitari amb un possible alto el foc temporal durant les evacuacions. Una mesura que tal com han demanat diversos organismes internacionals, permetrà portar medicines i aliments a les zones més afectades, així com evacuar a centenars de civils a zones segures. Ara totes dues parts continuaran parlant per a fixar els detalls logístics. Una mesura que podria oxigenar la situació de milers de xiquetes i xiquets.