Portat per l’estima a la fotografia i per les petjades del passat, que expliquen qui som en l’actualitat, l’ontinyentí Jordi Mollà Vidal està confeccionant una fototeca d’Ontinyent digitalitzada, amb les imatges singulars i amb valor històric que es creuen en el seu camí. És un exercici per a preservar la memòria col·lectiva. “La cosa va nàixer per la convergència de dos interessos: la fotografia i les coses del nostre poble. Va arribar un moment, en què vaig juntar estos dos aspectes i va acabar agafant forma la idea de fer la fototeca. Que és una manera d’articular un discurs sobre com ha evolucionat el nostre poble. I, quasi sense adonar-me’n, em vaig trobar escanejant i arxivant un tipus molt concret de fotografia. La fotografia en blanc i negre”.
“És un tipus de document molt suggerent perquè és ben escàs i ens aporta molta informació. Cronològicament parlant abasta des de l’inici del s. XX fins a la dècada dels 70-80. Per una banda hi ha el perill real que els arxius d’aquesta època puguen desaparéixer. Per altra, hi ha la manca de testimonis. Eren pocs els fotògrafs que hi havia fins passada la meitat del segle passat, ja que, llavors, la fotografia era un luxe a l’abast de molt poca gent. Donades aquestes circumstàncies és fàcil d’entendre que els arxius que encara es conserven d’aquella època són molt valuosos”.
Després de molt de temps, “comencen a arribar-me arxius sense que haja anat a buscar-los prèviament. Sovint és gent que els té a casa i no sap què fer d’ells. O que no sap com tractar-los perquè no es perden en l’oblit. Així que contacten amb mi i ens posem mans a l’obra. Els revisem, fem una valoració del material com a arxiu, després una selecció i, si finalment té l’interès que busquem, ens posem a treballar en ell”.
Jordi Mollà es va assessorar al començament d’aquest procés per tal de conèixer quina seria la millor manera per digitalitzar les imatges. “Vaig invertir en aparells professionals que em permeteren escanejar amb la qualitat que es necessita i fer-ho, a més, en els diferents formats que té la fotografía. Després ve el fet d’arxivar els documents. Que també és un fet que tinc enllestit”, detalla Jordi Mollà. De moment, aquest aficionat a la fotografia i a la tradició ha acotat el camp del seu treball a Ontinyent.
La fototeca de Jordi Mollà va recol·lectant imatges i emmagatzemant-les per a escriure gràficament la memòria de totes i tots. Entre totes elles “hi ha autèntics tresors que ocupen un lloc destacat a la memòria gràfica d’Ontinyent. És en la diversitat d’aquests arxius que es pot confeccionar un catàleg únic sobre com era i és, com ha evolucionat el nostre poble”.
Des que començara aquesta laboriosa tasca, l’ontinyentí compta ja amb milers de fotografies, que “ja han estat escanejades i arxivades”. Però encara no ha dut a terme la tasca següent, que és la de fer un catàleg. “Aquest és el meu objectiu: tindre un arxiu que, en un futur, es puga posar a disposició de qui el necessite. Una feina que deixe per a més endavant perquè ara mateixa tinc la urgència d’intentar salvar arxius que considere valuosos i que són molt vulnerables”, afirma Jordi Mollà.