Pujarà a l’escenari del Espacio Delicias, a Madrid, a finals de setembre per a representar el musical Kinky Boots, traduït com Ponte las botas. Es tracta de l’actor i ballarí ontinyentí José Montero Soriano, que complirà una de les seues aspiracions: estar en la primera línia del món de l’espectacle, arribar fins al més alt. “És un món molt competitiu. Per a mi és una carrera de fons constant. És dur perquè el teu cos és la teua ferramenta de treball; has de tindre una bona base tècnica, cuidar-te molt i estar constantment formant-te. Hi ha molta gent al sector i no sempre rebràs un ‘sí’ en les audicions, així que psicològicament has d’estar preparat i ser pacient. La perseverança és fonamental per a arribar fins on desitges”, afirma José Montero.
En Kinky Boots es posa en la pell d’Angels, però el camí no ha estat fàcil, donat que a les proves d’accés es van presentar més de 1.400 persones. Inspirat en fets reals, aquest musical conta una història de superació de dos persones que no tenen res en comú. O això és el que creuen. Junts crearan una fabulosa línia d’stilettos com el món no ha vist mai abans. “Les audicions van ser molt difícils. En el meu cas, per al perfil d’Angels, era requisit obligatori ballar amb tacons i cantar. Has de preparar-te bé les partitures de les cançons que t’envien per correu amb la citació i has de ser prou ràpid per a aprendre la coreografia que et marquen en el moment, ja que solen haver-hi molts grups, així que la concentració i el control dels nervis és molt important per a fer una bona audició”, recorda José Montero.
Des del punt de vista professional, aquest espectacle és un dels projectes que més li suposa professional i personalment. Sobretot, pel tipus de producció tan gran i l’exigència del paper, ja que treballar el personatge de drag queen interpretativament és una cosa nova per a ell. A més, cantar i ballar amb tacons és un repte, de manera que assegura que està “molt motivat i preparat per a tot el que vinga”.
L’inici: els balls de saló
Els inicis d’aquest ontinyentí, des del punt de vista de la dansa, van ser en el ball esportiu, balls de saló, quan tenia 8 anys, en el Club Esportiu Dancing Ontinyent. “Recorde amb molta estima a una de les creadores, María Rosa Burgos, i a tota la gent que vam compartir passió durant més de 8 anys competint per tota Espanya. Posteriorment em vaig formar en dansa jazz i contemporània amb Pachi G. Fenollar, professor de l’escola de dansa Òpera, i va ser quan vaig començar a treballar professionalment per a diferents produccions musicals de la Comunitat Valenciana”, explica Montero.
Va arribar un moment que José Montero va decidir fer el pas decisiu que el portaria a la capital d’Espanya a fer realitat els seus somnis. “Després d’haver estudiat un grau en Finances i Comptabilitat en el campus d’Ontinyent (Universitat de València) i un màster en finances d’empresa a València, jo continuava treballant professionalment com a ballarí i també com a economista, però volia fer un pas més i dedicar més temps a la formació artística. Així, vaig haver d’apostar pel que era la meua passió, així que vaig buscar un centre de formació a Madrid i em vaig llançar, per això he pogut continuar formant-me en escoles d’interpretació, cant i diferents tipus de dansa. És la millor decisió que vaig prendre”, explica amb satisfacció.
Malauradament l’arribada de la Covid-19 ha canviat el món de l’espectacle de manera significativa i, des de dins, aquest ontinyentí afirma que “ha sigut molt dur i ho està sent. Principalment pel tancament de tots els centres formatius, teatres… Com que no poden realitzar-se actes culturals ni d’oci i formació, com en molts sectors, ha sigut passar del tot al rés, és a dir, zero possibilitats. Les condicions s’han reduït molt. L’aforament limitat implica que molt poques produccions es puguen realitzar, ja que econòmicament no són viables. Molts esdeveniments s’han deixat de celebrar i altres es cancel·len a última hora, així que si abans ja hi havia incertesa, ara més. Després del confinament es van publicar unes ajudes del govern per a artistes, però, amb tants requisits, molt pocs s’han pogut beneficiar. És molt difícil accedir a ajudes per al sector”.
A Madrid, el que més troba a faltar aquest intèrpret és a la família i als amics. “De fet, sempre que vinc a Ontinyent intente trobar-me amb ells i recarregar energia, però arriba un punt en el qual obrir noves portes fora i tindre més possibilitats és necessari”, confessa l’actor. A la pregunta de si tornarà a Ontinyent, la resposta no es fa esperar: “Si torne a Ontinyent, serà en un futur llunyà, i espere que per a compartir i aportar vida al teatre i al món artístic”. Experiència i il·lusió no li’n faltaran allà on vaja aquest intèrpret tan format i apassionat per la seua professió.