fbpx

La bona gestió de les residències, clau en la pandèmia

Categories Portada, premsavalenciana, Societat

El principi va ser caòtic. En aquesta premissa coincideixen tots. El desconeixement davant el que se’ns venia damunt. La desorientació. La falta d’informació clara. No obstant això, les decisions adoptades en els primers moments, dies abans que es decretara l’estat d’alarma, han resultat crucials, a vista dels resultats.

TANCAMENT TOTAL
El dia 11 de març, la directora de la Beneficència, Laura García, i el gerent, Tony Alfonso, es troben en una jornada de treball a València. Segons el que perceben, decideixen tornar ràpidament a Ontinyent “i tancar la residència a calç i cant”, recorden. A partir d’aqueix dia no van deixar eixir a ningú. I tampoc van deixar que ningú entrara. S’utilitzaven les poques màscares de les quals es disposava. Es van realitzar desinfeccions a fons, una vegada i una altra.

Potser aqueixes directrius han salvat la vida de bona part dels 36 residents i els 27 treballadors. Després va vindre el temps “de l’aclaparament, de la incertesa, de l’estrés físic i emocional”, explica Tony Alfonso. “El nostre objectiu central era salvar vides”, sentència Laura García. I en això van posar tota la seua obstinació. Encara que no han sigut dos mesos gens fàcils. “Les exigències burocràtiques han sigut moltes, no obstant això no s’han correspost amb la disposició de material sanitari”, afig la directora. El hàndicap, al principi quan es mancava de tot, es va suplir “gràcies a les donacions de màscares, protectors facials, etc., per part d’empreses i particulars”. Des de la perspectiva d’aquests dos durs mesos que han transcorregut, es té la consciència que “ací les mesures han anat per davant del virus, afortunadament”, assenyala el gerent

DES DE LA TANCA
La mateixa situació de prevenció es va adoptar en la residència La Saleta, amb 133 interns i 80 professionals. “Apostem per l’anticipació en relació amb les intervencions i instruccions que estaven succeint. Abans que es decretara l’alarma, es va prendre la decisió de tancar el centre a les visites i es va prendre un subministrament de material de prevenció que va començar al gener. En els últims mesos, els nostres protocols interns han sigut molt estrictes per a garantir la seguretat i salut dels nostres residents, prioritzant l’atenció a la salut, la cura i l’atenció personal”, explica la directora Alicia Micó, qui recorda com alguns familiars s’acostaven a la tanca sense acabar d’entendre, al principi, per què no podien accedir a visitar als residents.

DESINFECCIONS
Les residències d’Ontinyent, fins i tot, han sigut pioneres en alguns procediments de desinfecció, com va ser el cas de la de Sant Francesc que va posar en marxa un sistema a partir d’un arc de desinfecció per als accessos a les instal·lacions i aplicació de llum ultraviolada. En el cas d’aquest centre són 68 residents i prop de 50 treballadors que s’han emprat en cos i ànima per a combatre aquesta situació.

SACRIFICI
Però al sacrifici dels treballadors també cal sumar el dels mateixos residents. Encara que, en línies generals com confirma Tony Alfonso “ho han suportat molt millor del que pensàvem i s’han acostumat ràpidament a la nova situació”, han sorgit moments complicats com el del confinament en les mateixes habitacions. Desdejunar, menjar, sopar, passar la vida sense eixir de la mateixa estada.

El difícil equilibri ha sigut, sens dubte, el repte més gran que s’ha hagut d’abordar. “Tot el nostre equip professional ha intensificat el seu treball amb un objectiu comú: salvaguardar la salut i seguretat dels nostres residents per a aconseguir el menor impacte en el seu dia a dia i la seua qualitat de vida. Malgrat les dificultats que ha portat aquest virus per a dur a terme el nostre treball amb normalitat, sempre hem buscat mantenir una comunicació fluida amb les famílies i hem vetlat perquè els nostres residents majors puguen estar en contacte a través de videoconferència amb els seus éssers estimats”, explica la directora de la Saleta, Alicia Micó.

REIVINDICAR
La residència de Sant Francesc, integrada en el grup Lares, també considera que és el moment perquè s’escolte l’argumentari dels centres de majors, d’acord amb el que ha succeït en els últims mesos. “És impossible fer entendre a una persona amb deterioració cognitiva, un aïllament de més de 60 dies. I és contraproduent per a la seua qualitat vital mantenir la seua vida entre les quatre parets d’una habitació. Màximament quan no és positiu o no hi ha positius en aqueix centre”. Per això s’exigeix que “s’habilite l’ús de jardins i zones comunes per a la socialització. Sempre amb les màximes condicions sanitàries i prevenció de seguretat”. I respecte a la desescalada iniciada plantegen “donar suport a qualsevol acció per a la recuperació econòmica i social, però mai a costa dels més vulnerables. Els nostres majors no van ficar el virus en les seues residències. Vi de fora” i demanen una discriminació positiva per als empleats de les residències.

ADAPTAR-SE
Entenen des de les residències que els canvis que s’han introduït “han vingut per a quedar-se” i que les precaucions hauran de perdurar. S’ha salvat una situació crítica, amb resultats positius a Ontinyent, però “no podem relaxar-nos perquè el virus no ha desaparegut”.