Des de que va esclatar la crisi econòmica arran de la pandèmia, les institucions han posat en marxa mecanismes d’ajuda econòmica adreçats, fonamentalment, a les persones més necessitades. Així, a la Comunitat Valenciana conviuen l’Ingrés Mínim Vital que dóna el govern central amb la Renda Valenciana que concedeix la Generalitat. Amb tot, a la ciutat d’Ontinyent les carències i necessitats econòmiques d’un sector de la població amb pocs o nuls recursos han provocat, a banda de les ajudes institucionals, que tinguen d’acudir a Cáritas per continuar endavant i subsistir.
Així s’observa a través de les memòries econòmiques facilitades per les quatre Cárites parroquials (Santa Maria, Sant Carles, Sant Rafael i Sant Josep). De la memòria conjunta es pot concloure que en 2021 s’ha incrementat el nombre de persones que necessiten de més ajudes per a poder fer front al seu dia a dia. Si en l’any 2020 van ser ateses un total de 112 persones (de les quals 29 eren espanyoles i 83 estrangeres), en 2021 la xifra s’ha incrementat fins a les 138 persones (36 de nacionalitat espanyola i 102 d’altres nacionalitats).
La situació problemàtica que està travessant molta gent per les conseqüències de l’actual crisi econòmica ha comportat que fins als serveis de Cáritas Ontinyent arriben 51 usuaris per a rebre atenció per primera volta (front als 32 de l’any anterior).
Els responsables de Càritas insisteixen que “com ja anàvem anunciant, la fragilitat de tantes famílies que no podrien superar l’embat d’una nova crisi econòmica se segueix mostrant clarament després de la pandèmia”. Pel que fa a això, les dades de les nostres memòries, així com les d’altres informes de referència, ens parlen del fet de tindre fills com un dels factors de risc de pobresa i constaten la realitat de les dificultats que experimenten els menors d’edat que han viscut els seus primers anys de vida en una llar en situació de pobresa.
Perfil dels usuaris de Cáritas Ontinyent
Respecte al perfil de les persones de les quals s’ocupa Cáritas Ontinyent, més enllà de la seua nacionalitat, cal ressaltar l’increment de persones majors de 65 anys que viuen soles i requereixen qualsevol tipus d’atenció. Aquesta serà, sens dubte, una de les línies de treball per a tota l’organització en els pròxims anys i centrarà un apartat important del futur pla estratègic. A més, també s’ha notat en 2021 un increment de les atencions cap a les famílies nombroses, les persones amb un habitatge precari i els migrants amb una situació administrativa irregular. En aquest sentit des de Cáritas es denuncia que el projecte de nova Llei d’Estrangeria que prepara el govern central suposa una decepció perquè no aporta facilitats a la gent que porta treballant al nostre país des de fa 10 anys.
Entre les carències més demandades pels usuaris de Cáritas Ontinyent predominen bens de primera necessitat com aliments, roba i calcer així com ajudes per a fer front a les despeses d’habitatge i subministraments. Però també en l’últim any s’aprecien necessitats d’alfabetització en adults i ocupació per a un treball continuat.
Dades econòmiques de Cáritas Ontinyent 2021
En el capítol econòmic des de Cáritas Ontinyent s’exposa que s’ha produït un increment notable dels donatius en diners. En aquest apartat es pot destacar que quasi s’han duplicat, passant dels 7.810 euros de 2020 fins als 15.887 de 2021. Cal explicar el canvi de model que s’ha portat a terme en l’entitat amb l’abandonament de l’entrega personal de productes bàsics i substituint aquest sistema pel de la targeta solidària que atorga als usuaris una major independència i dignitat com a persones. En aquestes targetes solidàries s’han invertit en 2021 fins a 9.986 euros. Amb tot, com que la implantació del nou sistema ha sigut gradual, ha conviscut amb els vals d’alimentació de l’Economat, en els quals s’ha invertit 14.254 euros.
També cal subratllar un increment destacat en la utilització de fons propis en l’últim any. Així dels fons procedents de l’Herència Nadal s’han invertit en 2021 fins a 70.465 euros front als 29.657 euros de l’any anterior. L’explicació d’aquest augment considerable cal trobar-la en l’adequació i apertura del nou Centre ANAWIM per a formació i promoció de les persones que es va posar en marxa en el Carrer Major.
Per últim cal posar en evidència també que les conseqüències de la pandèmia s’han deixat notar entre el voluntariat de Cáritas Ontinyent en l’última any, registrant-se una davallada del 58 voluntaris als 45 (entre ells 12 hòmens i 33 dones). Han influït les restriccions sanitàries i el tancament d’alguns serveis durant un període llarg de temps, com el cas de l’Economat, el Rober i el Projecte d’Infància i Família. Amb la recuperació de la pandèmia, però, no s’han recuperat tots els efectius que donaven el seu temps als demés.
En la perspectiva de la societat, el repte ha d’estar encaminat a obrir els ulls i vore la realitat tal com és, treballant contra la invisibilitat de les persones en situació de més vulnerabilitat; reconeixent-les com a subjectes els drets fonamentals dels quals estan sent vulnerats i donant-los espais on puguen ser protagonistes dels seus propis processos vitals.