fbpx

La fi de les mascaretes divideix l’opinió pública d’Ontinyent

Juan Vaello, M. Carmen Belda, Aitor Cuco, M. Pilar Donat

La fi de les mascaretes en interiors, anunciat aquest dimecres per la ministra de Sanitat, Carolina Darias, marca un abans i un després en la pandèmia provocada pel coronavirus. El tapaboques que ens ha acompanyat a tots els llocs en els dos últims dos anys sembla que formarà part del passat, almenys de moment i tret d’excepcions. La mesura entrarà en vigor el pròxim 20 d’abril una vegada el real decret que regula la nova norma es publique en el Bolletí Oficial de l’Estat.

De moment és clar que l’eliminació no serà total, sinó que el tapaboques es mantindrà en alguns espais com a centres sanitaris, sociosanitaris i en el transport públic. Així i tot, es tracta de l’últim pas cap a la normalització de la convivència amb el virus. És per això que aquesta setmana el nostre equip de la secció audiovisual ‘Ontinyent En Viu’, ha eixit al carrer per a preguntar als nostres veïns com han rebut la notícia. En l’ambient és palpable que hi ha opinions molt diverses, estan els que veuen amb bons ulls la nova mesura, però també els qui prefereixen mantenir-se escèptics i opten per pensar que es tracta d’una mesura un poc “anticipada”.

“Jo crec que és una bona mesura perquè la pandèmia pareix que va reculant i de fet s’han celebrat grans esdeveniments i no s’ha disparat la corba de contagis”, comenta Juan Vaello, veí d’Ontinyent. I a d’altres que hagueren preferit que la mesura s’haguera pres més tard. Aquest és el cas de M. Pilar Donat: “Tinc un negoci al públic, aleshores tinc els meus dubtes. Hi ha gent que diu que és una bona notícia, però jo crec que en els contagis que encara hi han em pareix un poc precipitat. Jo m’haguera esperat a l’estiu, però al fi i a la cap ells són els especialistes”.

Però més enllà de tractar-se d’una qüestió purament sanitària i de protecció enfront del virus, el seu ús generalitzat ha provocat el desenvolupament d’una percepció diferent del rostre humà. I no és que ho diguem nosaltres, la ciència explica aquest fenomen amb el nom de completat amodal. Açò passa quan la nostra ment s’inventa part del rostre facial tapat per la mascareta i que té com a fruit la idealització de les imatges que percebem.

“Els professors que tenim enguany els hem conegut sempre amb mascareta i en algun moment donat que se la lleven dius: ‘redeu si no pareix la persona que m’esperava’. Canvia molt la gent”, comenta Aitor Cuco al campus universitari. Des d’una visió diferent M. Carmen Belda matisa que ella no ha tingut “cap problema” en reconèixer a la gent pel carrer. “Jo solc conéixer a la gent, pels cabells o pels ulls ens coneixem. Normalment, no hi ha cap problema i sí que coneixes a la persona”.