fbpx

La Glorieta romandrà semitancada en festes per a preservar la vegetació

La Glorieta ja llueix la seua nova imatge, però aquestes festes no obrirà les portes de manera regular, ja que com explica el responsable de Territori, Joan Sanchis, “la vegetació està acabada de plantar i necessita consolidar-se, per la qual cosa hem decidit preservar-la d’una gran afluència de gent, com succeeix en aquesta època”.

Per tant, en el marc dels Moros i Cristians estarà semitancada, perquè tan sols s’obrirà per a dos esdeveniments: la Nit Gran, el 23 d’agost, des de les 19.30 hores, en la qual actuaran grups musicals dels anys 60-70, i, l’endemà, a partir de les 18.30 hores, per a una celebració infantil, amb diverses actuacions, ludoteca i tallers. Dos moments en els quals la ciutadania podrà gaudir de les activitats i, al mateix temps, veure el resultat dels treballs.

Però, com és la nova Glorieta?

Cal tenir en compte que la participació ciutadana ha estat clau per a preservar el caràcter originari d’aquest parc. Per això destaca la colonització de les zones enjardinades en aquest parc emblemàtic de la ciutat, que s’ha despullat dels elements arquitectònics que no li eren propis. Segons ha detallat la regidora de Parcs i Jardins, Sayo Gandia, “l’aposta important d’aquesta reforma són les zones verdes, que han crescut un 50% i s’ha duplicat l’arbratge preexistent, amb una vegetació autòctona nombrosa i una combinació cromàtica singular”.

Entrant per la porta principal, ja s’aprecien els canvis. El primer que salta a la vista és la recuperació del mur de pedra, alçat amb material que procedia de l’antic convent de Sant Domènec. Una construcció que data del segle XIX. Les pedres antigues estaven sota una coberta, construïda en la dècada dels 60 del segle XX i que, en retirar-la, ha deixat a la vista aquesta herència patrimonial. El passadís d’accés s’ha respectat, amb els bancs laterals, així com tot el banc perimetral del recinte, que va ser una de les exigències de les aportacions veïnals, ja que entenen que és part de l’essència d’aquest parc.

A mà esquerra, s’ha instal·lat una barrera visual amb barrots fusta, que delimita la zona de la casa del jardiner, edificació que ha recuperat la seua superfície original. El passadís central comença amb unes estructures triangulars, amb plantes de flor, i segueix en una zona en la qual els arbres estan consolidats. A mà dreta, s’adverteix el buit que ha deixat la font, ara substituïda per una prada verda. A mà esquerra, la vegetació també és la protagonista. Tan sols uns metres més endavant, la zona de jocs. Sacrificat el gran gronxador que els escolars van votar fa anys, els jocs que s’han instal·lat ara estan totalment integrats en l’entorn, realitzats amb fusta i entenimentada i amb tan sols una nota de color, en els seients vermells instal·lats per als acompanyants dels petits.

I la part final es veu molt àmplia, sense l’escenari, amb una gran replaça al mateix nivell. I tanca la Glorieta, un paviment que dibuixa el camí cap a la porta posterior, entre dos petits monticles. En definitiva, un espai perquè la ciutadania el gaudisca, si bé encara haurà d’esperar un temps.