Una imatge de la EDAR.
És un assumpte judicial que s’arrossega per uns fets ocorreguts l’any 2006. Les dues parts són l’Ajuntament d’Ontinyent i la Comunitat d’Usuaris de Vessaments Ontinyent-Agullent, d’una banda, i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), per l’altre. El motiu no és un altre que el pagament d’un cànon per l’abocament d’aigües de tots dos municipis a la depuradora, en el qual, segons la versió municipal, “es volia cobrar més diners perquè la Confederació Hidrogràfica del Xúquer considerava que tota l’aigua neta que entrava en la depuradora també havia de cobrar-se”, expliquen.
L’assumpte va acabar en els tribunals i el procés s’acaba de tancar, donant la raó als consistoris ontinyentí i agullentí i fent pagar les costes judicials a la CHX, en primera i en segona instància. D’una forma més tècnica, el Tribunal Suprem ha resolt no admetre a tràmit el Recurs de Cassació interposat per la CHX contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia en qüestió, que anul·lava el cànon d’abocaments, per un import de 650.639 euros.
Aquest cànon, corresponent a l’exercici 2006, tenia un import inicial de 832.800 euros i ja va ser anul·lat en una primera resolució judicial. Posteriorment, la CHX ho va tornar a liquidar, aquesta vegada per la xifra esmentada, els 650.639 euros. Segons apunten les mateixes fonts, “la sentència és ferma i no es pot interposar cap recurs”. Aquesta circumstància dona carpetada final a aquest procediment judicial que ha evitat abonar eixa xifra que supera el mig milió d’euros. Un alleujament per a unes arques municipals que, en cas contrari, podrien haver significat un destret econòmic.