Foto: Gustau Calabuig
Tradicionalment les llúdries han viscut als nostres rius, però aquests mamífers havien patit una regressió poblacional en tot l’Estat. En els últims quinze anys, segons apunten els biòlegs, s’està recuperant aquest mamífer, amb una recolonització natural. Ara, la Colla Ecologista l’Arrel està investigant aquests mustèlids, per a determinar si els individus que estan transitant els rius de la zona són poblacions estables que crien ací, o simplement visiten els rius de la rodalia per a alimentar-se i desplaçar-se.
Els biòlegs Gustau Calabuig, Àngel Such i Ramon Gómez codirigeixen la investigació i compten amb el suport de David Gironés i Noelia Tormo, tots ells membres de la Colla Ecologista l’Arrel. Així mateix, l’Ajuntament d’Ontinyent finança aquesta iniciativa.
ANIMALS NOCTURNS
No és un treball fàcil, perquè les llúdries són animals nocturns, que són capaços de fer desplaçaments d’un bon nombre de quilòmetres i que viuen en els rius. Es tracta d’un estudi anual, que va començar en el mes de febrer, de manera formal, i que recorrerà totes les estacions de l’any.
Segons explica Gustau Calabuig, “les dades estan recollint-se principalment per dues vies: mostrejos sistemàtics i fototrampeig. Estem fent 19 mostrejos mensuals de diferents rius de la comarca: Micena, Albaida i Clariano, per a completar un cicle anual. També estem estudiant els barrancs de curs d’aigua temporal o fins i tot secs, perquè els podrien utilitzar com a corredor o, fins i tot, per a canviar de conca”. Els científics també estan realitzant mostrejos no sistemàtics i pel que fa al fototrampeig instal ·len càmeres, que permeten la filmació nocturna i que van canviant per diferents trams de riu.
La recuperació de la llúdria de forma generalitzada durant els últims anys, es deu, segons Gustau Calabuig, “a la millora de la qualitat dels rius, a partir de la instal·lació de depuradores i, sobretot, a la finalització de la persecució directa. Antigament es caçava tot i es perseguia i fa temps que llúdriga no és objecte de persecució humana, per tant, és el factor més important”.
RECOLONITZACIÓ NATURAL
A la pregunta de quin impacte tenen sobre l’ecosistema, el biòleg insisteix en el fet que “la recuperació de la llúdria és un procés de recolonització natural, no s’introdueix de manera disruptiva un nou element en l’ecosistema. En ser natural, és gradual, i els individus s’estableixen allà on poden, on no tenen suficient menjar no es quedaran… és una espècie que ja estava ací i adaptada a la classe de preses que hi ha ací”. Fins i tot la seua presència pot ser beneficiosa, suposició que s’haurà d’estudiar, perquè el carranc forma part del seu aliment i “com que existeix una invasió del carranc americà i el carranc autòcton s’ha vist desplaçat, la situació podria canviar amb la presència de la llúdria. Aquest mamífer tampoc no té competidors directes, perquè ací no existeixen els visons europeus, l’altre mustèlid d’àmbit aquàtic, per tant, la recolonització natural no porta implícit cap impacte negatiu”, afegeix.
PART DIVULGATIVA
Des de la Colla Ecologista l’Arrel expliquen que “l’estudi, a banda de la part científica, té una altra part divulgativa, que començarà en estiu, en la qual està prevista la participació de la població, per tal de donar a conèixer els valors del riu com a ecosistema i les espècies que hi viuen”.
En aquest sentit, informen que està prevista la confecció de material didàctic i la realització de tallers oberts al públic d’identificació dels senyals d’espècies que habiten el riu.