Ell millor que ningú el coneix. Perquè ha estat 24/7 amb ell, és a dir, 24 hores al dia durant 7 dies a la setmana. I ho ha fet des de fa anys, des que Carlos era Carlitos i l’ontinyentí ja sabia que seria un dels més grans, que seria una autèntica bomba del tenis mundial. Per això Juan Carlos Ferrero va apostar pel xiquet de Múrcia al qual entrenava a les pistes de la JC Ferrero Equèlite, la seua acadèmia a Villena. Per això plorava ahir a la graderia de la pista central de Wimblendon, perquè havia vist, com tot el món, el que acabava de fer un jove de 20 anys davant una llegenda com Novak Djokovic.
En una entrevista oferida a El Periòdic d’Ontinyent quan Carlos Alcaraz va arribar a ser número 1 de món i ell elegit com a millor entrenador, Juan Carlos Ferrero ja li recomanava al seu pupil que tinguera dos coses per davant: “calma. I molta feina. Ara és més difícil que haver arribat a ser número u. Per estar allà dalt del tot cal guanyar grand slams, jugar bé quasi cada setmana per continuar puntuant en els millors tornejos, els que més punts atorguen. Per això és tan difícil mantenir-se perquè en el tenis el que no defenses de l’any anterior se’t treu, perds els punts i perds rànquing. Carlos, l’any vinent ho ha de fer millor per acabar sent número u. Nosaltres hem d’estar concentrats en tot allò que ha anat bé fins al moment. No confiar-nos, no deixar-nos arrossegar per tot el que envolta el número u. Crec que serveix l’experiència meua d’haver passat ja per ací”.
De moment, pel que es veu, Carlos Alcaraz va seguint els consells del seu entrenador, amic i referent. Ahir va protagonitzar una de les gestes esportives més importants dels últims mesos, en un partit memorable que li va servir per alçar el seu primer torneig de Wimblendon. I de pas, convertir-se de nou en el número 1 del món.