Lucía Terol, se’n va anar a València amb catorze anys per a estudiar dansa clàssica en el Conservatori Professional i així complir el seu somni, ser ballarina professional. Durant quatre anys va haver de compaginar la dansa amb els seus estudis d’ESO i Batxillerat, “ha estat dur, però ho puc tirar endavant”, diu Lucia.
Avui pot sentir-se orgullosa de tot el temps invertit, ja que després de llargs anys ha aconseguit un contracte en la Delattre Dance Company. “Des de xicoteta sempre he volgut anar-me’n a l’estranger a ballar, conéixer com és la dansa en altres països, com es treballa professionalment”, conta la ballarina. Ella sap que a Espanya la professió de ballarí/a no està tan assumida i per això, sempre ha sabut que per a obtenir el seu somni i dedicar-se a la dansa havia d’obrir fronteres i viatjar a altres països. Donada la situació a Espanya, Lucía mai va dubtar a llançar-se a aquesta aventura a Alemanya, ja que és conscient que li pot obrir moltes portes.
Selecció
La ballarina conta que el procés de selecció va ser difícil, pel fet que va haver de fer diferents audicions, algunes d’elles presencials en diferents ciutats alemanyes i altres en línia. “No és el mateix que et miren a través d’una pantalla, que haver d’enfrontar-te a ells cara a cara “, diu Lucía Terol.
L’economia i els estudis van afectar en tot el procés, perquè havia de viatjar a Alemanya per a poder fer l’audició i, per tant, havia de buscar el transport, un lloc on allotjar-se i menjar. També va perdre moltes classes que després va haver de recuperar. Malgrat tot, li ha valgut la pena perquè és el que sempre ha volgut fer. “Cal barallar-ho, és molt complicat que t’agafen, hi ha molta gent i és un esforç econòmic alt, has d’estar preparat mentalment”, afegeix.
La companyia que es va interessar per ella i que posteriorment la contractada, és una companyia que a Lucia sempre li havia agradat, ja que basen les seues coreografies en un estil més neoclàssic, barrejant la dansa clàssica amb el contemporani, però conservant la base clàssica que a ella tant li agrada. A més, ajuden a preparar la vida professional dels ballarins.
Expectatives
Lucía espera que aquesta experiència li servisca com un procés de maduresa i de creixement personal, tant en el treball diari com en el personal, perquè s’ha d’enfrontar a una nova vida, un país i cultura nova. “Espere que m’encante, i que diga: vull tornar a casa per a ensenyar el que fet, però vull tornar a anar-me’n per a continuar aprenent i gaudint del que realment m’agrada”, afegeix Lucía Terol.