En la meua infància vaig viatjar molt amb cotxe. Entre els centenars de records d’aquests trajectes, recorrent Espanya, un dels quals més tinc presents era aquest en el qual per fi arribava al destí i al costat del característic cartell que t’anunciava que entraves en el terme municipal es trobava aquell que revelava que la localitat estava agermanada a una altra ciutat estrangera. En aquest moment no tenia molt clar que significava aquest agermanament. I per a ser completament sincers, tampoc ara.
Ontinyent no anava a ser menys i el setembre de 2002 el ple de l’Ajuntament, amb José Manuel Torró com a regidor de Promoció Econòmica i Rafael Portero com a alcalde, aprovava iniciar els tràmits per a agermanar-se amb Mark, un municipi al sud-oest de Suècia “amb unes característiques econòmiques similars a les d’Ontinyent”, com per exemple la indústria tèxtil.
Aquesta proposta arribava després d’una altra similar en la qual també s’havia aprovat començar els tràmits per a crear aquest tipus de vincle amb el municipi Diez de octubre de l’Havana. La relació amb els cubans va quedar en un calaix, però l’1 de juliol de 2004 se signava, a Ontinyent i ja amb Manuel Reguart com a primer edil, el conveni que feia oficial l’agermanament amb Mark. Però quin ha estat dels nostres germans suecs?, en quin ha quedat aquest agermanament dues dècades després que s’iniciaren les relacions.
Intercanvis culturals
Com en tota relació, els inicis van ser intensos. En 2005 es van obrir intercanvis juvenils que es van produir durant diversos anys. Alumnes d’Ontinyent visitaven i coneixien la cultura d’aquest municipi del comtat de Västra Götaland. Més enllà dels intercanvis, en 2006 la Comissió Europea va arribar a premiar l’agermanament amb una Estrella d’Or, per un projecte que destacava les similituds d’aquestes dues localitats que unien el nord d’Europa amb el sud.
Fa deu anys, en 2012, un grup de dones adultes procedents de Mark i estudiants de castellà viatjaven a conéixer la capital de la Vall d’Albaida acompanyades per les seues professores. En aquest moment eren rebudes per l’actual alcalde, Jorge Rodríguez. En aquest moment, tan sols una dècada després, sembla que la relació s’havia refredat, l’enamorament havia acabat i l’agermanament s’havia reduït a això, visites i intercanvis culturals, que a poc a poc van ser a menys.
En 2014, la Revista El Llombo publicava l’article ‘Ontinyent-Mark. 10 anys d’un agermanament d’esquena’. En aquest es posava de manifest que, més enllà del “muntatge” a l’hora de signar el conveni, no es va aprofitar aquesta vinculació per a arribar a acords en l’àmbit empresarial, administratiu, d’immigració o formació, entre altres qüestions.Des de l’Ajuntament d’Ontinyent recorden que l’última acció es va dur a terme en 2018 i va seguir la mateixa tònica: un intercanvi juvenil.
Ara, vint anys després que se sembrarà la llavor d’aquesta relació, sembla que el poc que va brollar s’ha fet malbé. Amb una pandèmia pel mig, que sembla que serveix com a comodí i cap de turc per a qualsevol qüestió, actualment no hi ha cap relació activa entre Ontinyent i Mark. Tampoc existeix sobre la taula cap projecte per a reprendre la relació amb els nostres germans suecs, a pesar que el consistori no descarta intentar reprendre l’agermanament.
En un context geopolític i empresarial cada vegada més complex i tibant, pot ser que no hagués vingut malament que el vincle Ontinyent-Mark realment estigués consolidat. Com sempre el temps, i la voluntat, dirà si aquests dos pobles poden encara reprendre aquesta relació, o si ja més que germans són com aquests dos cosins llunyans amb els quals vas compartir algunes vacances i als quals ja gairebé ni recordes. Això si, sempre ens quedarà eixe cartell a l’entrada d’Ontinyent.