Natalia Bas Micó va passar, de la nit al matí, de ser atrezzista, a ser directora d’art d’un anunci internacional de Nissan. Amb diversos fronts professionals oberts, es decanta pel cinema, però no es tanca cap porta.
– Has estat en festivals de cinema de primer nivell, però què significa per a tu presentar Quan no acaba la nit al cine club Utiye?
– “Hi ha moltes persones que saben que treballe fora, però no coneixen exactament en què, per la qual cosa, presentar el primer llargmetratge en el qual he treballat com a directora d’art és satisfactori, sobretot projectar-lo a Ontinyent, davant la gent que m’ha vist créixer”.
– Quin moment estàs vivint en la teua carrera?
– “Sense parar, perquè quan vaig començar fa huit anys a treballar, pensava que un dels fins era dirigir el departament d’art en un llargmetratge. Ja ho he aconseguit i ara em plantege, quin és el següent repte? És molt motivador perquè amb cada projecte renoves les piles, no hi ha dos iguals. No t’estanques, no hi ha monotonia. Són diferents espais a crear i treballar amb equips diferents, viatjar… són experiències que ratifiquen que estic on vull estar i continuar així, per a veure on em porta aquest recorregut”.
– És el que sempre havies somiat…
– “Sí, vaig estudiar Batxiller artístic, sempre m’ha agradat dibuixar, és un camp que vaig explorar pel meu compte i actualment tinc encàrrecs de pintures i aquarel·les. Vinc de família de fusters, el meu iaio i el meu pare, així que la part creativa i artesana la portava dins. I estudiant després Comunicació Audiovisual en l’EPSG era una manera d’ajuntar el cinema amb aquest departament, on hi ha tant d’artesà treballant”.
– Quin paper juga la teua família?
– “Fonamental. Tinc una planta baixa de la família a Ontinyent, que em resulta de gran ajuda. Arregle aparadors en diversos establiments i disposar d’un espai on treballar i emmagatzemar material és molt útil. L’única cosa que lamente és no compartir més temps juntes, perquè la meua vida ara és ‘no tinc temps per a res’. Treballe 24/7. Dorm amb una llibreta al costat, per si em desperte amb alguna idea, apuntar-la… Si visquérem en la mateixa ciutat, possiblement seria diferent”.
– Com va començar el teu interés pels estudis artístics?
– “Jo tenia clar que no m’agradava que m’imposaren el dibuix, per això vaig accedir a Comunicació Audiovisual més pel vessant periodístic i comunicadora, més social. Vaig començar els estudis i el primer any em vaig enamorar del cinema i amb l’assignatura de disseny de producció vaig veure que eixe era el meu departament. M’encanta des de la localització, la transformació, la decoració, atrezzar… tot”.
– Has treballat molts àmbits, hi ha hagut algun treball que haja sigut un desafiament o del qual et sents més satisfeta?
– “Jo crec que va ser fa dos anys, quan em van proposar per a dirigir l’art en la meua primera publicitat internacional amb Nissan, perquè em vaig saltar molts escalons. Jo estava com atrezzista, que és estar en el rodatge acabant de compondre el quadre del pla i assistent dels actors, i d’ací, el normal és anar pujant com a assistent de decoració, decorador, ajudant, però a mi directament em van passar a dirigir, a capitanejar, llavors va ser una situació de vertigen. Em vaig deixar portar, dient-me, per què no?, i tenia por, però també motivació, perquè era un salt bastant gran. No sé si va ser la senderipitat o què, però em va caure aquest regal i hui dia estic treballant amb els mateixos clients. El més bonic d’aquest treball és que és en equip. Som famílies, perquè és un sector molt intens i de moltes hores, a més de ser vocacional”.
– De fet, en publicitat destaca la teua trajectòria en el sector de l’automòbil.
–“Sí, és el que passa, que venen a Espanya i a València ja em tenen de referent”.
– T’has fet un nom en aquest camp.
– “Es podria dir així. Hi ha més directors d’art, però cadascun tenim el nostre àmbit. Hi ha alguns que es dediquen només a la televisió, uns altres que només fan ficció -llargmetratges- i ara, en aquest punt, podria dir que estic encara basada en la publicitat internacional, però obrint-me pas en la ficció”.
– Vius amb la maleta feta?
– “La maleta feta la tinc per anar d’Ontinyent a València, on tinc la meua base. En realitat he tingut la sort de no eixir massa de València, són els equips els que es desplacen per a rodar al País Valencià. La meua primera eixida professional va ser al Canadà, a rodar un documental que s’estrenarà en 2024, però anava acompanyada del meu equip de treball habitual, per la qual cosa va ser una experiència molt agradable. Jo visc enfront de la mar i és el que m’ajuda a desconnectar, no vull perdre això”.
– Estàs liderant equips, quina és la clau de l’èxit per a un bon funcionament?
– “La comunicació. A més, jo també he sigut dirigida i he aprés dels mestres, des de la vella escola, a base de pals, crits i tensió, t’han fet reaccionar i saps que eixa és la part que no vols repetir. Per sort, no he tingut molts d’eixos, però existeixen. Eixe sistema no serveix de res. Jo soc conscient que em queda molt per aprendre. El bonic d’aquest treball és que no deixes d’aprendre i un exemple ha sigut el meu primer llargmetratge, perquè està ambientat en la ruta del Bakalao i jo no soc d’eixa època, així que vaig haver de documentar-me i és un treball apassionant. De fet, la meua vocació frustrada és la història, concretament l’arqueologia”.
– Quin és el teu nou objectiu?
– “La gent que treballem en aquest sector, que és tan exigent, no tenim vida. Solem treballar en períodes de sis mesos i l’altre mig any se sobreentén que el tens per a tu. Vaig treballar fins a juliol al Canadà i vaig pensar que em relaxaria pintant, obrint-me camí en la il·lustració digital… il·lusa de mi. No ha sigut així, perquè sona el telèfon i no pots dir que no, perquè et tanques una porta i saps la gent que hi ha darrere? Així com a meta, m’agradaria continuar explorant en la ficció. Aquest segon mig any ha sigut tema publicitari, estic en la televisió amb l’escenografia de ‘400’, però em motiva el cinema, contar històries, és el més creatiu. Jo ja reunisc els requisits per a ser acadèmica del cinema perquè necessites ser cap de departament i tres projectes, així que l’any vinent sol·licitaré entrar en les acadèmies valenciana i espanyola de cinema”.