Clara va acudir a una cita hospitalària i va patir el que mai ha de succeir-li a cap dona. Va patir un abús sexual. En un recinte sanitari on hauria d’haver-se sentit segura i protegida. De mans d’un professional de la medicina que havia d’haver procurat per la seua integritat i per la seua salut. Els fets encara han de ser descrits com a presumptes o suposats perquè continuen pendents de judici penal. Clara, és un nom fictici. Darrere s’oculta una dona de 47 anys amb una fractura psicològica i emocional després del succeït. Però és una persona de carn i os que ara espera la intervenció de la justícia i que només busca que “cap dona torne a passar el que jo he passat”.
Estat de xoc
Els fets (tornarem a marcar com a presumptes per a no vulnerar la presumpció d’innocència prèvia a sentència ferma) van succeir a l’abril. Clara va eixir d’aquella habitació de l’Hospital amb por i en estat de xoc. Segurament no podia donar respostes al que li estava ocorrent. Per això va tardar tres dies a acudir a la seua cita amb la metge de capçalera on va trencar el seu bloqueig interior i va acabar comptant tot el succeït. Es va sentir abrigallada pels mateixos metges del centre de salut i per la direcció del mateix Hospital que va recomanar denunciar els fets.
A partir d’aqueix moment es van precipitar la detenció del mèdic cirurgià en el mateix Hospital, un judici ràpid on es va decretar una ordre d’allunyament i l’assenyalament per a una posterior vista judicial. No obstant això, res havia acabat. Es va obrir un autèntic infern intern que Clara ha estat tractant de gestionar durant mig any.
Intent de suïcidi
“No podia dormir. Tenia por d’eixir al carrer i trobar-me’l. Sempre he sigut una persona jovial, però va desaparéixer el bon humor. Tot estava afectant el meu entorn més pròxim. El sofriment és indescriptible”.
Les conseqüències físiques també es van fer notables. Es va accentuar el seu problema de baixades de sucre i fruit d’un mareig va patir una caiguda en la qual es va fracturar l’escafoide. Va començar a lliscar-se per un pendent depressiu que li va conduir a una situació insostenible. “Vaig voler saltar per un pont, llevar-me d’enmig. No podia evitar sentir-me com un fem, el pitjor”.
Va ser un veí qui va evitar la tragèdia. Clara, en tractament psiquiàtric, ha hagut de començar a gestionar la ira, la ràbia, la frustració davant l’ocorregut. “Tinc uns valors que estan per damunt de tot això”, assegura. I reconeix que “és com si haguera patit una operació que m’ha deixat una marca, una cicatriu molt visible”.
Valentia
No obstant això, Clara s’ha empoderat de la seua situació i demostra la seua superioritat moral davant l’atacant. “La justícia ha de fer el seu treball, però si és un malalt, que es rehabilite, però que no el pague amb les dones”. Precisament la seua denúncia, assegura convençuda, “ha evitat més casos que s’haurien produït perquè aquesta persona ja tenia antecedents”.
Clara pretén buscar una utilitat a l’abús patit. Pensa en tantes mares, filles, germanes… qualsevol podria ser víctima. “Crec que no es tracta de publicar la notícia del succés o de la detenció i ja està. Darrere existeix molt sofriment al qual no podem ser aliens”. Per això anima que les dones superen el bloqueig i la por que les pot tenallar. “No cal callar. Hem de lluitar perquè aquestes coses no passen. Sempre trobes a gent que t’acompanya i t’ajuda“.
En el personal, mentre espera la resolució judicial del seu cas, Clara aspira a “tindre una vida normal, en equilibri; passar pàgina. Només vull viure sense por, que aquesta persona mai torne a fer mal, que no s’isca amb la seua, que les dones tinguem la tranquil·litat d’anar al metge sense témer cap abús sexual”. La valentia de Clara per a explicar el seu sofriment és la palanca per a moure aquesta injustícia.
Increment de la violència sexual
L’increment de delictes vinculats a abusos i agressions sexuals és un dels índexs preocupants en l’últim any quant a la seguretat ciutadana a Ontinyent.
En aquest sentit, el mes d’agost i arran d’una presumpta violació a una dona de 32 anys quan tornava al seu domicili, des de la regidoria d’Igualtat s’informava que ja s’acumulaven huit casos de violència sexual a la ciutat en tot 2022.
El cas de la dona que va patir un presumpte abús a l’Hospital va ser un dels quals van transcendir a tota la premsa, no sols local sinó nacional, davant la gravetat dels fets denunciats i, fonamentalment, per l’entorn públic en el qual es van produir els fets. A més, es donava la circumstància que en el propi Hospital ja s’havia registrat un cas anterior vinculat amb un zelador del centre sanitari. Va ser just un any abans, al maig de 2021 quan va transcendir aquest delicte cap a una menor anestesiada. El zelador va passar a disposició judicial i va ingressar a la presó.
Les xifres de l’increment d’aquesta xacra social també venen avalades pels informes policials que assenyalaven un augment del 40% dels casos de delictes sexuals a Ontinyent durant l’últim balanç de criminalitat de 2021 on s’arribaven a incloure dues violacions registrades.