La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, posava a Ontinyent com a exemple, a l’hora d’aplicar polítiques de memòria democràtica. Un reconeixement principalment per la labor realitzada amb els represaliats a la ciutat, coneguts com els 13 de la corda, pel que respecta als treballs d’exhumació, identificació de les víctimes i inhumació, donant-los un espai d’honor en el cementeri de la ciutat.
Divendres, amb la visita de la consellera a la capital de la Vall d’Albaida, es clausurava aquesta labor, entregant als familiars dels assassinats per la dictadura, el 15 de desembre de 1939, el documental audiovisual ‘Els 13 de la corda’, en format USB. Pérez Garijo destacava el treball realitzat en el municipi en aquests últims anys amb les víctimes del franquisme, “una tasca que ha quedat plasmada en el documental que s’entrega a les famílies, un homenatge que valora i reconeix a aquelles persones a les quals se’ls va arrabassar la seua vida per les seues idees, per a lluitar pels nostres drets i llibertats”.
L’acte tenia lloc en el solar de Tortosa i Delgado, al costat del refugi antiaeri recuperat com a espai de memòria històrica i divulgatiu, i acudien membres de la corporació municipal, amb l’alcalde Jorge Rodríguez al capdavant, representants de la Comissió Municipal de la Memòria Democràtica d’Ontinyent, així com familiars de les víctimes. La consellera insistia que “la millor garantia de no repetició és la memòria i aquest exemple l’ha tingut molt clar l’Ajuntament d’Ontinyent”. Al mateix temps destacava la col·laboració entre administracions en aquesta tasca. Per la seua part, Jorge Rodríguez manifestava que “cal no oblidar mai que hui som ací per l’obstinació de les famílies que des de fa molts anys anaven exigint poder tindre les restes dels seus éssers estimats”, al que afegia que “poder oferir tot el treball que s’ha fet en forma de documental és un xicotet homenatge del poble d’Ontinyent a tots aquells que van patir la injustícia per la seua manera de pensar”.
El desembre de 2019, coincidint exactament amb la data dels afusellaments fa 80 anys, es van entregar les restes de les 13 víctimes a les famílies en el cementeri municipal d’Ontinyent, que fins a la seua exhumació i identificació es trobaven en fosses comunes.
Exhumacions en Paterna
Pel que respecta als treballs de memòria democràtica a Paterna, Rosa Pérez afirmava que s’enquadren dins de l’objectiu que ella mateixa es va marcar com a consellera i que és “molt ambiciós: aconseguir un territori lliure de fosses. A Paterna concretament traiem a licitació recentment l’exhumació de la fossa més gran que hi ha en tot el País Valencià, amb 243 víctimes, i al mateix temps s’està actuant en altres ciutats com Alacant, Castelló, Benissa, entre altres”.
Visita al refugi de Tortosa i Delgado
La consellera i l’alcalde visitaven al refugi antiaeri de Tortosa i Delgado, que es va habilitar com a espai divulgatiu, per a donar testimoniatge de com era la protecció de la població civil durant els bombardejos.