L’arxiu d’un municipi és un dels elements patrimonials més importants. Milers de documents que narren la història d’una localitat i, també, la història de la seua ciutadania.
L’Arxiu Municipal d’Ontinyent és a més un dels més complets del territori valencià. Entre el seu inventari es troben pergamins i segells que es remunten fins a l’any 1250. El gran volum de documents dels quals disposa la capital de la Vall d’Albaida fa impossible que l’Arxiu estiga unificat en un únic edifici. Ací, actualment aquest servei municipal té la seua seu oficial a la Casa Velázquez, al carrer Tomás Valls, però una gran part de l’arxiu es troba en altres ubicacions. D’una banda, existeixen documents a l’edifici de l’antic Ajuntament d’Ontinyent a la plaça Major, i d’altra, el més sorprenent, una gran quantitat de documents es troba també a uns magatzems en l’interior de l’estacionament ubicat al carrer Sant Jaume, d’ús municipal.
Encara que aquest mitjà de comunicació ha pogut confirmar que en tots els espais hi ha aparells que controlen que la humitat siga l’adequada per a la conservació de l’inventari, caldria plantejar si realment aquestes ubicacions, sobretot la referida al pàrquing, compleixen amb les condicions òptimes per no produir un deterioriorament dels documents.
Des de Compromís per Ontinyent, grup municipal a càrrec de la regidoria d’Arxiu, explicaven que encara que no s’han assegut encara a parlar d’aquesta situació en concret amb l’equip de Govern, sí que hi ha una voluntat per a fer-ho.
La mateixa regidora del servei, Paloma Alberola ja explicava en la nostra edició del 6 de març, que actualment la gestió “se centra principalment en adaptar-se a la situació sociosanitària que ens ha portat la pandèmia”, però que de cara al futur, l’objectiu principal “seria reunir tot l’inventari de l’Arxiu Municipal en un sol espai, Això requereix necessàriament una nova ubicació, més amplia, on emplaçar el servei per així dignificar-lo”.
En aquest sentit, i fen ús també d’aquest periòdic, fa uns mesos proposaven rehabilitar la Casa Maians, al Carrer Major. Però no només per unificar tots els documents de l’Arxiu sinó per crear d’ell també un centre de documentació històrica.
“La importància de l’arxiu municipal d’Ontinyent, un dels més complets del País Valencià, mereix ser dignificada amb un edifici que també podria acollir un Centre de Documentació Històrica obert a investigadors i investigadores de tot arreu” defenien en un article publicat a febrer.
Tal com explicaven, “la Casa Maians o Palau dels Marquesos de Montemira és la casa senyorial que dóna nom a aquesta part del Carrer Major. Lluís Maians i Enríquez de Navarra, qui va ser ministre de Justícia i president del Congrés dels Diputats, va ser el propietari d’aquest edifici”. Per a poder albergar l’Arxiu Municipal, o per donar-li qualsevol altre ús, seria necessari una important actuació, per tal de rehabilitar tant l’exterior com l’interior d’aquest imponent immoble.
L’Arxiu d’Ontinyent conserva la documentació produïda al llarg de la història pel municipi, a més d’altra que ha anat ingressant a aquest mitjançant donacions o adquisicions. Al fons municipal destaquen Manuals de Consell (1507-1707); pergamins (1250-1674); mapes, plànols i dibuixos (des de 1580); Cort del Justícia (1343-1707); o els fons notarial del districte d’Ontinyent (des de 1469); entre molts altres.
Un gran tresor documental, que reflecteix tota la història d’Ontinyent i del que cal tindre cura tal i com es mereix.