Pau Vicente, l’art de convertir un esbós digital en un ninot faller

L’arribada del mes de març és sinònim de pólvora i foc artificials. Les Falles han tornat per fi amb tota la seua esplendor després dels estralls provocats per la pandèmia. A tan sols dos dies de què aquests monuments artístics siguen pastura de les flames, parlem amb un artista faller. Ell és Pau Vicente, un jove de vint-i-quatre anys d’Ontinyent, que fa uns mesos va descobrir la passió per aquest ofici, un ofici que descriu com a “bonic“, però que darrere amaga moltes hores de sacrifici.

Per les seues mans han passat 8 falles que en aquests moments llueixen en els municipis de El Palmar, Riba-roja de Túria, Xirivella, Mislata i com no, l’epicentre d’aquesta festivitat, la ciutat de València. Un treball artesanal que implica moltes disciplines, però que fruit dels seus estudis de Belles arts i el Màster en Producció Artística, que ara mateix està cursant, s’ha pogut desembolicar amb destresa.”El meu contacte en aquest ofici va començar fa poc, quan vaig acabar la carrera i el vaig compaginar en el màster, va ser en aquest moment quan vaig considerar oportú clavar el cap”, descriu.

En els últims mesos, Benicalap s’ha convertit en la seua segona casa, allí es troba la Ciutat Fallera, un conglomerat de naus convertides en tallers, on passen gran part de l’any els artesans que construeixen aquests monuments artístics.

Encara que es tracta d’un ofici molt manual, en els últims anys la tecnologia ha començat a ocupar un espai cada vegada major en el procés d’elaboració. La robòtica, les impressores 3D i el programari de disseny digital s’han convertit en eines claus per al resultat final d’aquestes escultures. “Els avanços tecnològics estan abastant ja tots els camps i les falles no anaven a ser menys. Ara una falla naix d’un esbós digital”, conta el jove.

Portes endins, aquest ofici està ple de contratemps d’última hora, la quantitat de detalls que requereixen aquests monuments impliquen molta disciplina i concentració per part de l’artista, així i tot també hi ha temps per a sorprendre’s. “El que més m’ha sorprés és l’interior d’una falla, perquè al final la cara visible d’una falla és que estiga ben pintada, escatada, però perquè tota l’estructura aguante fan falta moltes hores de construcció de torres, de fusteria, de barallar-te amb espais xicotets on costa molt clavar un pal i acabes fent autèntiques enginyeries perquè el monument quede plantat”, descriu.

Sobre si en un futur es veu treballant en aquest ofici, així ho defineix Pau: “Jo crec que a curt termini sí, perquè fa poc que he ficat el cap, però en un futur llunyà no sabria dir-te perquè em queda molt per conéixer. Al final molts artistes abandonen aquest treball o el compaginen amb altres professions per falta de beneficis i perquè volen assegurar el futur“, conclou.