“Es produeix de manera intermitent. Per exemple la setmana passada l’olor ha estat insuportable durant alguns dies. Generalment, sol passar a partir de les 20.30 o les 21 hores. Ens obliga a estar dins de la caseta i amb les finestres i portes tancades”, explica un veí de les casetes confrontants a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals EDAR Ontinyent-Agullent. Insisteixen que es prenguen mesures i que es revisen els procediments tècnics per a evitar que es reproduïsquen aquestes situacions molestes. Afegeixen que ja han manifestat les seues queixes en més d’una ocasió.
No obstant això, des de l’EDAR Ontinyent-Agullent s’assegura que l’estació “sempre està per davall dels paràmetres marcats com a límits establerts”. El responsable de l’estació, Javier Viana, ha contat que “hem rebut inspeccions tant de la Policia Local com del SEPRONA davant les denúncies de veïns, però no hem rebut cap acta en contra. Nosaltres no alterem cap procediment perquè la planta funcione mal i emeta males olors, mai”.
Afegeix Javier Viana que en els últims temps “s’ha invertit en obres en la depuradora per a minimitzar l’impacte de les males olors. I en obres per a evitar filtracions al col·lector. Entenem que no som una fàbrica de colònia, però la depuradora no és un focus d’olors fora de l’habitual”. Des de l’EDAR es posa l’atenció en un altre origen del problema. “Sense assenyalar a cap en concret, hi ha altres possibles focus vinculats a l’activitat industrial”.
Malestar amb antecedents i focus en la indústria
L’agost de 1997 els veïns es queixaven de les olors de la depuradora del municipi. Aquesta queixa va derivar en la recollida d’unes mil signatures i la presentació formal i conjunta d’una queixa davant l’Ajuntament. Uns mesos després s’anunciava una reforma en la depuradora. Però, a part de l’EDAR, l’any passat, l’Ajuntament d’Ontinyent va traslladar a la Conselleria les queixes dels veïns i la seua preocupació per la toxicitat de les emissions d’una empresa en concret, que ja ha estat sancionada en diverses ocasions.