Rosa Montero rebrà el guardó Ontinyent Negre 2024

Ja es coneix el nom de la persona sobre la qual recaurà el premi Ontinyent Negre 2024 i no és una altra que la coneguda escriptora i periodista, Rosa Montero. El pròxim 8 de juny, la distingida amb el Premi Nacional de les Lletres (2017) i amb la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles arts (2022), entre altres reconeixements prestigiosos, visitarà Ontinyent per a participar en el cicle de literatura i cinema negre de la ciutat i ser distingida amb aquest guardó.

L’acte se celebrarà en el Museu del Tèxtil de la Comunitat Valenciana, a les 19.30 hores, i tancarà la programació d’Ontinyent negre, que enguany tindrà lloc del 30 de maig al 8 de juny. Unes dates que s’han canviat perquè existeix més disponibilitat per part dels escriptors per a desplaçar-se fins a Ontinyent per a compartir amb els lectors i el públic en general les seues obres i la passió pel gènere policíac i de misteri, segons apunten des de l’organització.

Serà el fermall literari a uns dies d’activitat intensa que comptaran amb la presència de nou personalitats del món de l’escriptura d’aquest gènere, tan especialistes, com a novel·listes i assagistes. Entre tots ells, serà Rosa Montero la que arreplegue l’escultura d’acer dissenyada per l’artista albaidí, Rafael Amorós i que representa l’excel·lència de la trajectòria de la personalitat del món de la cultura que rep el guardó. Li han precedit en aquesta distinció els escriptors Martí Domínguez, Marta Sanz, Alex Martín i Víctor de l’Arbre. Ara, Rosa Montero agafarà aquest testimoni sumant-lo al seu palmarés i donant projecció al nom d’Ontinyent.

Pinzellada de la seua trajectòria

Rosa Montero va nàixer a Madrid i va estudiar periodisme i psicologia. Va col·laborar amb grups de teatre independent, alhora que començava a publicar en diversos mitjans informatius (Fotogramas, Pueblo, Posible). Des de finals de 1976 treballa de manera exclusiva per al diari El País. La seua obra està traduïda a més de vint idiomes i inclou novel·les com Crónica del desamor (1979), Amado Amo (1988), Temblor (1990), La hija del caníbal (1997), La Loca de la casa (2003), Historia del rey transparente (2005), Instrucciones para salvar el mundo (2008), La ridícula idea de no volver a verte (2013), El peso del corazón (2015), Los tiempos del odio (2018), La buena suerte (2020) i El peligro de estar cuerda (2022). A elles se sumen llibres de relats, assajos biogràfics, contes per a xiquets i recopilacions d’entrevistes -gènere periodístic pel qual també ha sigut reconeguda- i articles. L’últim, Cuentos verdaderos, publicat aquest mateix any. Rosa Montero és culta, empàtica, amant dels animals, activa en xarxes socials i amb una sensibilitat especial en la utilització del llenguatge.