Fa tres anys, un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV) i l’Ajuntament d’Ontinyent van començar un ambiciós projecte per a protegir el Meló d’Or d’Ontinyent, un producte únic a l’agricultura valenciana i nacional. Salvador Soler Aleixandre és catedràtic de Genètica de la Universitat Politècnica de València i ha estat el coordinador del Grup de Conservació i Millora de Varietats Tradicionals Valencianes de l’Institut COMAV de la UPV, equip que ha estudiat aquest fruit endèmic. El Periòdic d’Ontinyent entrevistava a Soler en els darrers dies per a conéixer les principales conclusions d’aquest estudi i quins són els reptes als que s’ha de fer front per a protegir aquesta espècie.
Des de la UPV s’ha estat estudiant el Meló d’Or durant tres anys. Quines són les principals conclusions?
“Aquesta varietat és molt peculiar, lligada a les condicions agroecològiques de la Vall d’Albaida, al voltant d’Ontinyent; les varietats que cultiven els llauradors són semblants, per això cal pensar que tenen un origen comú; és una varietat resilient i molt adaptada al secà, el que la fa molt prometedora en un context de canvi climàtic com l’actual. Al mateix temps és una varietat amb una qualitat elevada, amb continguts de sucre molt important, el que resulta important per a valorar-la i tindre un espai en el mercat com un producte de qualitat diferenciada, també com a article artesanal i que es pot fer en agricultura ecològica”.
Quines són les seues principals amenaces en el cultiu?
“Es veu afectat per malalties i això condiciona de forma molt important el seu cultiu com, per exemple, virosis. Ja hi ha grups del COMAV que estan treballant en aquesta qüestió. Per altra banda, també es veu influenciat per factors que repercuteixen en la rendibilitat per als llauradors, com és la incidència de conills, actes vandàlics i pedregades, així com el baix nombre d’agricultors que el cultiven, que fa que no estiga consolidat un volum de producció considerable”.
En la pràctica, quines repercussions ha tingut l’estudi?
“Hem desenvolupat un reglament tècnic de qualitat i el Ministeri l’ha acceptat com a varietat de conservació d’Espanya. En la pràctica, pel fet d’estar registrada aquesta varietat està protegida per a l’ús dels llauradors de la Vall d’Albaida, és a dir, és un patrimoni comarcal. Això vol dir, com arreplega la llei, que si algú vol cultivar-lo fora i que tinga la denominació de Meló d’Or, hauria de produir la llavor dins de la comarca. Per tant, una empresa de llavors no pot registrar el Meló d’Or ni comercialitzar-lo sense atendre que és una varietat de conservació. A més a més, ens obri la porta a potenciar el cultiu, perquè es poden demanar projectes d’investigació amb més probabilitat d’obtindre finançament; es fonamenta demanar una marca de qualitat associada al Meló d’Or, és a dir, enforteix aquest producte com a valencià, genuí i de qualitat, perquè va implícit en el títol de varietat de conservació, l’antiguitat del seu ús i de la seua qualitat reconeguda”.
Estan en un clima en què és molt fàcil desmoralitzar-se i abandonar el cultiu.
Salvador Soler Aleixandre
Creu que el conreu del Meló d’Or està en perill?
“És una pregunta difícil de respondre perquè es mesclen sentiments. Si pense emocionalment et diria que no, perquè el Meló d’Or d’Ontinyent pense que fa molts anys es cultivava en molta part de la comarca, opine que es manté l’autoconsum i crec que seria una llàstima que es perdera. Però crec que objectivament, sí que hi ha un perill que es perda perquè els llauradors estan molt farts i es troben moltes vegades desemparats, davant un cultiu on tot són problemes. Estan en un clima en què és molt fàcil desmoralitzar-se i abandonar el cultiu. Sí que hi ha un perill real de què desaparega, sobretot com a cultiu amb explotació comercial. Ara, pel fet de ser varietat de conservació, existeix un compromís del titular de mantindre’l, en quest cas l’Ajuntament d’Ontinyent, i en la UPV el conservem també”.
Quina és la pretensió de crear una associació de productors?
“La pretensió és tindre una ferramenta més per aconseguir una marca de qualitat associada al Meló d’Or. I què cal? La varietat de conservació, crear l’associació de productors -aquesta setmana (passada) s’ha fet el primer pas per a signar els papers per part de set llauradors- i jo la registraré en Conselleria. El següent pas seria presentar consensuar el reglament tècnic de producció en l’associació i presentar-lo en Conselleria. De fet, l’administració autonòmica està molt receptiva per atorgar la marca de qualitat”.
