Sang, suor i llàgrimes per a la primera victòria de l’Ontinyent a Muro (0-1)

Ningú va dir que seria fàcil. Ningú va dir que el festival de golejades i exhibicions de les anteriors temporades estava garantit enguany. La Preferent és altra història. La Preferent és una lliga dura i de veterania, on els partits es guanyen per detalls i on qualsevol equip pot derrotar a l’altre.

I a l’Ontinyent li ha tocat en sort debutar en la categoria front al Muro de Nacho Cantó. Per cinquena volta s’ha enfrontat l’entrenador d’Alcoi als Bas Boys. És l’entrenador que més vegades ho ha fet des de la refundació. Ho va fer amb el Bocairent a la Segona Regional, a Primera amb el Deportivo en dos derbis apassionants i ara, hui, amb el Muro. I amb tots ha contraposat al joc de l’Ontinyent la seua estratègia d’intensitat al límit, de pressió insistent en tot el camp i durant tot el partit. Apretant i apretant. I així, l’Ontinyent no ha sigut capaç de desenvolupar, pràcticament en cap fase, el seu joc vistós de toc i control.

Els de Roberto Bas s’han tingut d’adaptar a eixa proposta de combat i guerrilla en el centre del camp, mentres anaven caent els ferits. Cinc targetes grogues per als del Clariano en la primera part, joc sempre interromput. Faltes i més faltes. Xoc en quasevol parcela del camp. A tota hora.

Però, amb uns últims minuts on ha aparegut el rellotge de precisió d’Alberto Osoro marcant el tic-tac de l’atac n’ha tingut prou l’equip visitant. Jugada elèctrica de Pablo que ha arribat fins a la línia de fons, centre meravellós i allà, el de sempre en pretemporada i en aquest debut, el Torito Aquino, amb l’escopeta preparada, embocant a la xarxa l’únic gol, el que valdria els tres punts. (A la imatge celebrant el gol). Gol psicològic i descans.

L’Ontinyent ha tingut de patir molt en la segona meïtat. Sí que és veritat que haguera pogut sentenciar en una contra de Pablo i Lluís Felipe i que Rubén Garcia tampoc ha estat massa exigit, però la pressió del primer partit, de la primera victòria han pesat fins al noranta i tants. Ha donat temps, fins i tot, per a que la col·legiada expulsara a Lluís Felipe quan ja havia estat substituït. Tot per no fer-li cas en la indicació que abandonara el camp per on ella havia manat. Així que una victòria dura, però la primera al cap i a la fi per estrenar lliga i categoria. La setmana que ve arriba el Benidorm.

Això sí, una de les notes positives ha estat el desplaçament de l’afició. Més d’un centenar de seguidors que han pagat els 12 euros d’entrada al camp de la Llometa, que han cridat el gol d’Aquino quasi a la mitja part, que ha ovacionat l’equip i han espentat amb l’ànim d’Ontinyent-Ontinyent per a fer sentir als de Roberto Bas que no estaven sols.

Fotografia: Ontinyent 1931.