Toni Cambra és portaveu i voluntari d’Ontinyent Contra el foc, un programa municipal de vigilància preventiva d’incendis que va sorgir arran de la catàstrofe de 2009, on es va cremar el 90% del terme forestal d’Ontinyent. Ara, analitza les claus d’un programa pioner.
Com i per què vas decidir involucrar-te en aquesta iniciativa?
“Soc una persona a la qual li agrada molt la naturalesa, en tots els seus vessants. Jo abans estava un col·lectiu local de caçadors. Però les persones evolucionem, i em vaig adonar que la caça ja no m’omplia. Necessitava un altre tipus d’ambient. Gràcies al meu pare em conec tot el terme d’Ontinyent, i això em va motivar per a ensenyar-ho als nous voluntaris que entraven al programa. Al principi vaig entrar com una espècie de guia”.
Com és el dia a dia d’un voluntari d’Ontinyent contra el foc?
“Existeixen tres torns d’eixida, dos durant el dia i un a la vesprada-nit que s’estén fins a les 00.00 hores. El que fem és observar la muntanya i informar si existeix qualsevol indici sospitós de ser un incendi. Estem coordinats amb l’Observatori Forestal de Vallada i qualsevol incidència ens posem en contacte amb ells”.
Quin tipus de formació rebeu els integrants del grup?
“Cada any l’ajuntament en coordinació amb la Conselleria de Medi Ambient realitza cursos abans de començar el programa. Per exemple, hi ha un de topografia per a conéixer bé el terme d’Ontinyent. També hem fet un de conducció de vehicles tot terreny. Cal tenir en compte que el cotxe que portem és específic per a anar per la muntanya, és a dir, porta marxes reductores per a poder circular per camins difícils i clar, és una conducció més complexa que qualsevol vehicle convencional. És sobretot formació per a saber com has d’actuar quan veus un conat d’incendi”.
Quin és el perfil del voluntari?
“El perfil del voluntari és molt divers, hi ha des de gent jubilada fins a estudiants universitaris que ara tenen vacances. Però també hi ha funcionaris com, en el meu cas, així com un policia local i ‘ames de casa’. A tots ens uneix un nexe comú que és l’estima pel patrimoni natural d’Ontinyent”.
Quin paper juga un programa de voluntariat forestal en un moment en el qual Espanya sofreix una onada d’incendis sense precedents?
“Aquests programes funcionen molt bé perquè actuen a manera de dissuasió, és a dir, si hi ha algú fent alguna cosa sospitosa, s’avisa ràpidament. Per exemple, si estan fent treballs forestals en un dia que estem en alerta 3 o hi ha un trànsit de vehicles no autoritzats, informem que no poden estar en la serra. Cal tenir en compte que la majoria d’incendis són provocats, rares vegades són per causes naturals”.
Què li demaneu a l’Administració?
“Han de canviar-se les polítiques forestals. Cal invertir més en mitjans de prevenció que en extinció. Ara està passant el contrari, s’estan destinant més recursos a apagar els incendis que a prevenir-los. Els incendis s’apaguen a l’hivern, no a l’estiu”.
Caldria dotar de més mitjans, més enllà dels grups de voluntaris, per a les tasques de prevenció?
“En principi estan bé tots aquests programes, però cal canviar radicalment les polítiques forestals. En l’administració hi ha buròcrates que creuen que entén del camp; així i tot, no han viscut mai en ell, no coneixen la seua problemàtica i estan fent unes normes que van en contra de la gent que viu allí. Les zones rurals s’estan abandonant, els usos tradicionals s’estan prohibint i al final tenim molta més massa forestal, que fa uns anys, però de pitjor qualitat i molt inflamable. Hem de tornar a l’aprofitament sostenible dels recursos naturals que tenim ací: ramaderia, apicultura, l’aprofitament de la fusta, però sempre d’una manera sostenible”.
En quina situació es troben les muntanyes d’Ontinyent?
“Les muntanyes d’Ontinyent en principi que quede clar que són de titularitat de la Generalitat, tenim al voltant de 7.000 hectàrees de muntanya que són públiques. Des de fa uns anys s’està actuant i s’estan fent tallafocs. Tant en les pistes forestals de l’Ombria com en la Solana s’estan fent franges de seguretat. També s’està netejant la zona, és a dir, després de l’incendi del 94 hi ha zones que estan densament poblades de pins i s’està eliminant la biomassa per a afavorir el creixement sa d’aquestes espècies”.
Quines actuacions de prevenció continuen sent imprescindibles per als dispositius d’extinció?
“Al final totes les actuacions esmentades anteriorment contribueixen. Per exemple, una actuació que ha estat molt bé en Gamellons ha estat fer un gran dipòsit d’aigua que aprofita el que són els sobrants de la font, mitjançant un sistema de bombament. Llavors, si es produeixun gran incendi per aquesta zona, aquí tenen un dipòsit on els helicòpters poden carregar aigua. Després una altra actuació important és l’adequació de les pistes forestals amb la seua neteja. És una actuació molt interessant perquè els medis terrestres, com els camions cisterna dels equips de bombers, puguen presentar-se en els punts calents en qualsevol moment. També l’eliminació de la biomassa, on hi ha un excés de vegetació, en la zona de Sant Esteve, que es va aprovar a l’Ontinyent Participa”.