Les influències del cinema amb directors com Akira Kurosawa o de la literatura, amb les novel·les de Yukio Mishima, van inspirar el professor i escriptor Francesc Company a viatjar a la cultura nipona per escriure el relat Suppuku. Una història amb gran detall d’aquesta tradició japonesa més coneguda ací pel seu sinònim harakiri, que s’endinsa en aquesta cultura tan allunyada de la visió occidental i, per aquest motiu, tan atractiva. Aquesta incursió literària, en forma de conte, li ha merescut el primer premi de la XXXVI edició del Premi de Narrativa en valencià Felipe Ramis, de la Vila Joiosa, guardonat amb 1.700 euros.
“El tenia en un calaix des de fa temps i el vaig presentar, juntament amb altre -Vaig caminar entre gegants-, com permetien les bases, i finalment van escollir el que ha guanyat”, afirma l’escriptor. Un relat que s’ha imposat a un total de 47 obres originals presentades en aquesta edició. “Per a mi és una satisfacció que valoren el meu treball literari en un lloc on no em coneixen i és tot un orgull que Suppuku s’haja erigit guanyador entre tants aspirats“, explica Francesc Company. L’albaidí de naixement i ontinyentí d’adopció valora enormement que un concurs literari “jugue net, perquè moltes editorials aposten a cavall guanyador i quan saps que realment han posat criteris tècnics i artístics per davant d’altres factors a l’hora de deliberar i emetre un veredicte, és d’agrair”.
A les portes de la seua prejubilació, afirma sentir-se “molt entusiasmat, perquè li podré dedicar més temps a l’escriptura”. El seu últim treball és el conte infantil, Ha sigut sense voler, il·lustrat per Montserrat Gisbert, que li ha dedicat a la seua neboda, Laia. Una autopublicació pensada per als seus familiars i amics, que se suma a la llarga llista de publicacions que té en les seues esquenes: tres novel·les i seixanta relats curts o contes. “Realment el conte és un gènere que m’apassiona: és una píndola d’immediatesa amb impacte”, afegeix. Els seus treballs literaris han obtingut molts reconeixements en concurs.
Cal destacar la novel·la L’òptica tenebrosa, guanyadora de la 16a edició del Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa, que precisament, apunta l’autor “va nàixer d’un relat”. I abans de guanyar a la Vila Joiosa, l’últim reconeixement literari va ser el 12é Premi Vila de Lloret, amb la temàtica de literatura de viatges, pel relat Mai no tornaré al Camagüey.