“He posat el meu nom i el meu número de telèfon, acollir famílies no puc perquè la casa no és meua, però si fa falta traduir o acompanyar a la gent, on necessiten la meua ajuda allí estaré”. Aquestes són les paraules d’Anastasia Starodub, una veïna d’origen ucraïnés que s’oferia aquesta setmana al Departament de Serveis Socials com a voluntària per a fer d’intèrpret, en el cas que arriben famílies de refugiats a la ciutat.
Starodub va arribar en 2017 a Espanya quan la seua filla tan sols tenia quatre anys. En aquells dies, fugia del conflicte que va esclatar en el sud del país, concretament en la península de Crimea. Va vindre a Espanya amb el seu pare i des de fa tres anys es va instal·lar a Ontinyent. Ara tem per la vida dels seus familiars.
El seu germà viu en Boyarka, a tan sols vint quilòmetres de Kíev, per la qual cosa els bombardejos i els tirs s’escolten a prop. No pot exir del país, està obligat a romandre en ell, igual que tots els homes entre 18 i 60 anys després de decretar-se la llei marcial. “El dilluns mentre parlava amb ell per telèfon s’escoltaven els tremolors de la jardienria, les bombes cauen a prop. Ell m’explicava que per la sacsejada sap si els explosius cauen lluny o a prop”, manifesta.
De moment en la llista figuren dos noms, així ho constataven des del departament de Serveis Socials. “Tenim una llista amb dues dones voluntàries ja adscrites, si arribara a la ciutat algun refugiat, les telefonaríem a elles”, comenten. Cal tenir en compte que a Ontinyent només hi ha censats 38 veïns d’origen ucraïnés (22 dones i 16 homes). Pel que resulta importa trobara a gent que parle aquesta llengüa.
L’ajuntament ho té tot llest per a acollir
L’ajuntament ja té preparat un pla de contingència perquè una vegada done l’avís la Generalitat, poder anar allotjant a les famílies que puguen arribar. Segons el procediment que s’ha habilitat des del govern autonòmic, existeixen diferents canals amb diferents formularis per als particulars, entitats socials i locals, així com els organismes i institucions que estiguen interessats a acollir. Una vegada aquestes persones tinguen regularitzada la seua situació, la Generalitat sobre la base de les ofertes que li hagen arribat els assignara un municipi on viure.
En el cas d’Ontinyent, a datar de hui no han rebut cap sol·licitud per part de la Conselleria. “Estem preparats, en el moment que es done l’avís des de Generalitat que ve una família, nosaltres ens posaríem a treballar”, descriuen fonts municipals. El departament de Serveis Socials no descarta establir convenis de col·laboració amb entitats del tercer sector com Càritas interparroquial o Creu Roja Espanyola Assemblea Ontinyent amb la condició d’agilitar aquest procés. “Hi hauria aspectes que estarien coberts a través de l’administració, com l’assessorament jurídic, mentre que uns altres es podrien descentralitzar com l’allotjament o l’alimentació”, matisen.
El consistori compta amb l’alberg Perú amb una capacitat de 36 persones i totalment condicionat per al benestar dels ciutadans que puguen arribar. En aquest sentit, podria tractar-se d’un dels espais disponibles. En els últims dies, alguns municipis de les comarques veïnes com és el cas de Xàtiva ja han rebut els primers refugiats. Així ho confirmava l’ajuntament, després que ucraïnesos empadronats en la localitat acolliren a familiars procedents de la zona de conflicte. El mateix ocorria a l’Alqueria d’Asnar (El Comtat), quan a principis d’aquesta setmana arribava una mare amb la seua filla al municipi. El consistori està treballant per a habilitar-los un habitatge definitiu.