L’evolució de les ciutats és constant. Això s’adverteix quan es pren una fotografia i es revisa temps després: algun detall ha canviat. Perquè aquesta constant evolució també succeeix en els aspectes urbanístics, de manera que la realitat és canviant: on abans hi havia una avinguda, després hi ha una rotonda; on s’alçaven unes cases, llueix ara un solar… Per això, l’eina que ordena la realitat urbana és el PGOU, el pla que marca les pautes del desenvolupament de la ciutat, però al mateix temps aquest document sobre plans, requereix una actualització per a anar adaptant-se al pas del temps. L’última modificació és la número 14. Entrem al detall.
Ciutat del Transport, llum verda a llicències després de 21 anys
La Ciutat del Transport va començar a gestar-se l’any 1999. Arribava com un projecte innovador, que anava a servir d’impuls al sector del transport, amb pocs referents similars. Estava concebut com un centre de serveis per a les múltiples agències de transports de la comarca, però una dècada més tard, amb totes les dificultats administratives que havien anat sorgint -expropiacions i sentències mitjançant- es va haver de reinventar en un pol d’atracció per al foment de l’activitat logística a la Vall d’Albaida i Àrea de Serveis per a vehicles en trànsit.
Ara, 21 anys després, la modificació puntual número 14 del PGOU permetrà, tal com explica el regidor d’Urbanisme, Joan Sanchis, “regularitzar la Ciutat del Transport, que en la pràctica significa que es podran donar llicències de transport i per fi posar en funcionament aquestes instal·lacions”.
Actualitzar com ha canviat l’accés Nord a Ontinyent
Quan entrem a la ciutat per l’accés Nord i arribem al polígon de Sant Vicent, la fisonomia urbanística ha canviat de manera significativa en els últims anys. El nou ens sembla el quotidià però per a començar està el Pont de Sant Vicent, una demanda històrica que també va tardar dues dècades a materialitzar-se. Aquesta via uneix les carreteres CV-81 i CV-650, de manera que comunica els polígons industrials del municipi i permet millorar al mateix temps els accessos als mateixos i reduir el trànsit de camions per dins del nucli urbà. Ja han passat huit anys des que s’obrira al trànsit, el 17 de desembre de 2012, però encara no estava recollit en el planejament de la ciutat.
Tampoc ho està la rotonda que li dóna accés tant per a creuar pels seus 120 metres de llarg, com per a agafar l’alternativa que porta a l’entrada del Salvador. Tots dos elements quedaran reflectits ara en el PGOU de la ciutat.
Nova requalificació per a l’Hospital
El juny de 2016 l’Ajuntament d’Ontinyent comprava els terrenys que albergaran el nou Hospital d’Ontinyent, en la zona del Depòsit Duaner- Casa Balones. La parcel·la estava qualificada urbanísticament com d’ús terciari i el consistori la passaria a ús sanitari perquè poguera acollir la construcció del nou centre hospitalari. La modificació puntual número 14 canvia la qualificació a “xarxa primària d’equipaments, que és la que correspon realment a un hospital”. La que hi havia anteriorment “era compatible amb l’ús sanitari, però el nou canvi és el que més s’ajusta a la realitat que tindran aqueixos terrenys”, detalla el regidor d’Urbanisme, Joan Sanchis. Un pas administratiu més, dins del procés de construcció de la nova edificació hospitalària de la ciutat.
El Campus pot créixer si es requereix
L’any 2017 el consistori ontinyentí va adquirir els dos habitatges situats en l’avinguda Comte Torrefiel, al costat de l’antic col·legi Lluís Vives, seu del Campus universitari. L’objectiu era prevenir una necessitat futura d’ampliació de les instal·lacions de la Universitat de València. A aquest efecte es van derrocar les dues cases, amb ajuda de la subvenció de la Diputació de València, de 234.000 euros, dins del Pla Provincial d’Obres i Serveis. Aquests fons van permetre agilitar els treballs i rampell aquests habitatges en estat de ruïna es van convertir en un solar situat entre l’antic col·legi Lluís Vives i l’edifici del Campus. A la fi de l’any 2018 el consistori finalitzava la reurbanització d’aquesta àrea, creant una zona verda de 500 m². Encara que en el seu moment l’Ajuntament d’Ontinyent afirmava que les parcel·les estaven aptes per al seu ús dotacional “sense nous canvis en el Pla General d’Ordenació Urbana”, finalment sí que es recollirà el nou ús d’aquests terrenys com a “dotacional” perquè la Universitat de València puga disposar d’ells si sorgeix la necessitat de nous usos per a aquesta entitat socioeducativa.